Estudi dels factors de risc en menors infractors per al disseny d’intervenció social

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Amaia Yurrebaso Macho
Universitat de Salamanca
Eva Mª Picado Valverde
Universitat de Salamanca
Begoña Orgaz Baz
Universitat de Salamanca

Malgrat l’alarma social que suscita el comportament delictiu en menors, les dades reflecteixen la baixa prevalença d’aquests fets. No obstant això, és i ha estat de summa importància per a la intervenció social l’estudi de models explicatius d’aquest comportament, tant per elaborar estratègies preventives, com per a la intervenció psicoeducativa amb aquests menors. El Model Triple Risc Delictiu pretén explicar l’etiologia d’aquests comportaments antisocials i delictius, precisament, per aconseguir aquestes finalitats i partint de diferents models i teories integradores. Aquest treball pretén explicar aquest model en la pràctica professional amb aquests menors, concloent l’aparició de les tres fonts de risc: riscos individuals, manques prosocials i oportunitats delictives. El Model Triple Risc Delictiu té en compte l’acumulació de riscos, podent identificar l’estimació de risc delictiu futur.

Paraules clau
delinqüències menors, risc delictiu, factors de risc, menors en risc social

Article Details

Com citar
Yurrebaso Macho, Amaia et al. “Estudi dels factors de risc en menors infractors per al disseny d’intervenció social”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 35, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i35.387151.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Amaia Yurrebaso Macho, Eva Mª Picado Valverde, Begoña Orgaz Baz, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Amaia Yurrebaso Macho, Universitat de Salamanca

Professora del departament de Psicologia Social i Antropologia, Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia per la Universitat de Salamanca, ha compatibilitzat la seva activitat professional com a formadora d’empresa i consultora freelance en l’àmbit de la gestió i desenvolupament de persones i les seves línies de recerca són emprenedoria i col·lectius desfavorits, cultura organitzativa i grups de treball, i violència i riscos psicosocials en entorns organitzatius.

Eva Mª Picado Valverde, Universitat de Salamanca

Professora del Departament de Dret del Treball, Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia. Màster en Addiccions, clínic, forense i mediació penal. Té experiència com a psicòloga en la intervenció amb diferents col·lectius: menors en situació de desprotecció, menors infractors, drogodependència i reclusos. Tècnic superior en igualtat de gènere i agent d’igualtat d’oportunitats vinculada a diferents organitzacions del tercer sector en l’àmbit nacional, regional i local. Premi nacional Victòria Kent (2016).

Begoña Orgaz Baz, Universitat de Salamanca

Professora de l’Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament. Departament de Psicologia Bàsica, Psicobiología i Metodologia de les Ciències del Comportament. Facultat de Psicologia de la Universitat de Salamanca. Doctora en Psicologia, membre del grup de recerca sobre sexualitat i relacions interpersonals. Participa en recerques sobre discapacitat. És membre de diferents grups de recerca dins del camp de la discapacitat (inclusió educativa i ambient, participació i qualitat de vida, Grup d’INICO). Col·labora en els projectes de recerca d’aquests grups, i centra la seva contribució en els aspectes metodològics de disseny de la recerca, preparació i anàlisi de les dades i presentació de resultats.

Referències

ANDREWS, D. A.; BONTA, J. (2010). «Rehabilitating criminal justice policy and practice». En: Psychology, Public Policy, and Law, vol. 16, núm. 1, págs. 39-55. DOI: https://doi.org/10.1037/a0018362

BATTIN-PEARSON, S.; TERENCE, P.; THORNBERRY, J.; HAWKINS, D.; KROHN, M. (1998). «Gang Membership, Delinquent Peers, and Delinquent Behavior». En: Juvenile Justice Bulletin, NCJ 171119, págs. 1-10. DOI: https://doi.org/10.1037/e304542003-001

BOBBIO, A.; ARBACH, K; REDONDO, S. (2021) «El Modelo Triple Riesgo Delictivo en la explicación de la conducta antisocial de adolescentes varones y mujeres». En: Revista Española de Investigación criminológica, vol. 6, núm. 19. DOI: https://doi.org/10.46381/reic.v19i1.479

BONTA, J.; ANDREWS, D. (2016). The psychology of criminal conduct. Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315677187

CALAFAT, A.; JUAN, M.; BECOÑA, E.; FERNÁNDEZ, C.; GIL, E.; LLOPIS, J. (2002). «Organización y estrategias de la cultura pro-cannabis». En: Adicciones, vol. 12, núm. 2 Supl, págs. 231-273. http://dx.doi.org/10.20882/adicciones.683

CUTRÍN, O.; GÓMEZ-FRAGUELA, J. A.; LUENGO, M. A. (2015). «Peer-group mediation in the relationship between family and juvenile antisocial behavior». En: The European Journal of Psychology Applied to Legal Context, vol. 7, núm. 2, págs. 59-65. DOI: https://dx.doi.org/10.1016/j.ejpal.2014.11.005

DE ANTONI, C.; KOLLER, S. (2002). «Violencia doméstica y Comunidad». En M. Contini, S. Koller y M. Barros (eds.), Adolescencia y psicología: conceptos, prácticas críticas y reflexiones críticas, págs. 85-91. Consejo Federal de Psicología.

DISHION, T.; VERONNEAU, M.; MYERS, M. (2010). «Cascading peer dynamics underlying the progression from problem behavior to violence in early to late adolescence». En: Development and Psychopathology, vol. 22, núm. 3, págs. 603–619. DOI: https://doi.org/10.1017/S0954579410000313

FARRINGTON, D. (1992) La reeducación del delincuente juvenil. Los programas de éxito. Tirant lo Blanch.

GALLO, A.; WILLIAMS, L. (2005). «Adolescentes en conflicto Ley: una revisión de los factores de riesgo para la anticoncepción conducto de infracción». En: Psicología: teoría y práctica, vol. 7, núm. 1, págs. 81-95

GALLO, K. (2015). The relationship between age of onset of drug use, drug dependence, mental disorders, and offense type and severity, (Tesis doctoral, California State University) [en línea]. Disponible en: https://scholarworks.lib.csusb.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1141&context=etd

GRAÑA, J.; RODRÍGUEZ, M. (2010). «Programa central de tratamiento educativo y terapéutico para menores infractores». Agencia de la Comunidad de Madrid para la Reeducación y Reinserción del Menor Infractor.

GRANIC, I.; PATTERSON, G. R. (2006). «Toward a comprehensive model of antisocial development: A dynamic systems approach». En: Psychological Review, vol. 113, núm. 1, págs. 101-131. DOI: https://doi.org/10.1037/0033-295X.113.1.101

HAWKINS, J.; CATALANO, R.; MILLER, J. (1992). «Risk and protective factors for alcohol and other drug problems in adolescence and early adulthood: Implications for substance abuse prevention». En: Psychological Bulletin, vol. 112, núm. 1, págs. 64-105. DOI: https://doi.org/10.1037/0033-2909.112.1.64

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2018). Estadística de condenados menores [en línea]. Disponible en: https://www.ine.es/dynt3/inebase/index.htm?padre=3977&capsel=3977

LEBLANC, L.; ROBERT, M. (2012). «La innovación psicosocial: planificar su implementación y difusión para prevenir la delincuencia juvenil». En: Universitas Psychologica, vol. 11, núm 4, págs. 1125-1134 [en línea]. Disponible en: http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1657-92672012000400008&lng=en&tlng=es. DOI: https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy11-4.ippi

Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores. Boletín Oficial del Estado, Madrid, de 13 de enero de 2000, núm. 11, págs. 1422-1441.

LONARDO, R. A.; GIORDANO, P. C.; LONGMORE, M. A.; MANNING, W. D. (2009). «Parents, friends, and romantic partners: Enmeshment in deviant networks and adolescent delinquency involvement». En: Journal of Youth Adolescence, vol. 38, núm. 3, págs. 367–383. DOI: https://psycnet.apa.org/doi/10.1007/s10964-008-9333-4
https://doi.org/10.1007/s10964-008-9333-4

LÓPEZ-ROMERO, L.; MANEIRO, L;, CUTRIN, O.; GÓMEZ-FRAGUELA, L.; VILLAR, P.; LUENGO, M.; SOBRAL, J.; ROMERO, E. (2019). «Identifying Risk Profiles for Antisocial Behavior in a Spanish Sample of Young Offenders». En: International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, vol. 63, núm. 10, págs. 1896-1913. DOI: https://doi.org/10.1177/0306624X19842032

LÖSEL, F.; FARRINGTON, D. (2012). «Direct protective and buffering protective factors in the development of youth violence». En: American Journal of Preventive Medicine, vol. 43, núm. 2, págs. 8-23. DOI: https://doi.org/10.1016/j.amepre.2012.04.029

LUDKE, F.; DALBOSCO, D. (2010). «Delincuencia juvenil: Una revisión teórica». En: Acta Colombiana de Psicología, vol. 13, núm. 2, págs. 69-77.

MAMPASO, J.; PÉREZ, F.; CORBÍ, B.; GONZÁLEZ, P.; BERNABÉ, B. (2014). «Factores de riesgo y de protección en menores infractores». En: Análisis y prospectiva. Psychologia Latina, vol. 5, núm. 1, págs. 11-20.

MARGOLIN, G.; BAUCOM, B. R. (2014). «Adolescents’ aggression to parents: Longitudinal links with parents’ physical aggression». Journal of Adolescent Health, núm. 55, págs. 645–651. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.jadohealth.2014.05.008

MARSHALL, W.; LAWS, D.; BARBAREE, H. (1990). «Issues in sexual assault». En: W. Marshall, D. Laws y H. Barbaree (eds.), Handbook of sexual assault: Issues, theories, and treatment of the offender, págs. 3-8. Springer US. DOI: https://doi.org/10.1007/978-1-4899-0915-2

MCCORD, J.; WIDOM, C.; CROWELL, N. (2001). Juvenile crime, Juvenile Justice. Panel on juvenile crime: Prevention, treatment, and control. National Academy Sciences.

MONCADA, S. (1997). «Factores de riesgo y de protección en el consumo de drogas». En: P.N.D. (ed.), Prevención de las drogodependencias. Análisis y propuestas de actuación, págs. 108-129). Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.

MOREIRA, V. MIRÓN, L. (2013). «El papel de la identidad de género en la conducta antisocial de los adolescentes». En: Psicothema, vol. 25, núm. 4, págs. 507–513. DOI: https://doi.org/10.1037/t15755-000

MUÑOZ-RIVAS, M.; GRAÑA, J.; PEÑA, M.; ANDREU, J. (2002). «Influencia de la conducta antisocial en el consumo de drogas ilegales en población adolescente». En: Adicciones, vol. 14, núm. 3, págs. 313-320. DOI: https://doi.org/10.20882/adicciones.486

OSGOOD, D.; WILSON, J.; O´MALLEY, P.; BACHMAN, J.; JOHNSTON, L. (1996) «Routine activities and individual deviant behavior.» En: American Sociological Review, vol. 61, núm. 4, págs. 635-655. DOI: https://doi.org/10.2307/2096397

PETERSON, P.; HAWKINS, J.; CATALANO, R. (1992). «Evaluating comprehensive community drug risk reduction interventions. Design challenges and recommendations». En: Evaluation Review, vol. 16, núm. 6, págs. 579-602. DOI: https://doi.org/10.1177/0193841X9201600601

PIQUERO, A.; FARRINGTON, D.; BLUMSTEIN, A. (2007). Key issues in criminal career research: New analyses of the Cambridge Study in Delinquent Development. Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511499494

REDONDO, S. (2008). «Individuos, sociedades y oportunidades en la explicación y prevención del delito: Modelo del Triple Riesgo Delictivo (TRD)». En: Revista Española de Investigación Criminológica, núm. 6, págs. 1-53 [en línea]. Disponible en: https://reic.criminologia.net/index.php/journal/article/view/34
DOI: https://doi.org/10.46381/reic.v6i0.34

REDONDO, S. (2015). El Origen de los Delitos. Valencia: Tirant Humanidades.

VÁZQUEZ, C. (2003). Delincuencia juvenil. Consideraciones penales y criminológicas. Colex Editorial.

VEGA, J.; ZUMÁRRAGA, F. (2019). «Variables Asociadas al Inicio y Consumo Actual de Sustancias en Adolescentes en Conflicto con la Ley». En: Anuario de Psicología Jurídica, vol. 29, núm. 1, págs. 21-29. DOI: https://doi.org/10.5093/apj2018a13

WELSH, B.; FARRINGTON, D. (2007). «Scientific support for early prevention of delinquency and later offending». En: Victims & Offenders, vol. 2, núm. 2, págs. 125-140. DOI: https://doi.org/10.1080/15564880701263114