La sacralitat de la naturalesa: una perspectiva fenomenològica

Abans de ser objecte de cimeres sobre el clima o de declaracions de drets, la naturalesa va ser un dels àmbits privilegiats de reflexió i meditació sobre la dimensió sagrada de l’existència. En aquest article explorarem, amb l’ajuda del mètode fenomenològic, dos àmbits que estan estretament vinculats. En primer lloc, l’evolució moderna cap a la proposta d’uns postulats ecològics que propugnen la protecció de la naturalesa com a llar de la biodiversitat. En un segon moment, apel·lant a la perspectiva de les ciències de la religió, mostrarem la confluència del simbolisme que veu en les muntanyes el centre del món i la tesi, encara més contundent, que entén que les muntanyes són sagrades. El debat sobre la sacralitat de la naturalesa continua ben viu.