Repressió econòmica a través del mercat de treball: Oficines de Col·locació, treballadors «preferents» i atur durant la Guerra Civil i els inicis del franquisme

Com pot aplicar una dictadura la repressió econòmica? En aquest article analitzem el règim dictatorial de Franco i el mercat laboral durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i els anys posteriors. Una de les pretensions del règim franquista fou el control absolut de les relacions laborals. Es va atorgar un paper central al Sindicat Vertical, i les Oficines de Col·locació republicanes van ser transformades. Els treballadors considerats «preferents» pel seu suport al règim van tenir facilitats per a reincorporar-se a un mercat laboral afectat, com mostra la premsa de l’època, per l’atur descontrolat i la falta de qualificació de la mà d’obra. En aquest context, una de les Ordres publicades el 1939 tingué especial rellevància perquè eliminava com a demandants d’ocupació els menors de vint anys sense capacitació professional que no fossin excombatents del bàndol vencedor, els efectes de la qual seran analitzats en el cas de Riosa. L’objectiu d’aquest treball és abordar algunes qüestions poc conegudes relatives al món del treball en uns anys convulsos com van ser els últims de la Guerra Civil i els primers del nou règim.