El fracàs de l‟estratègia d’industrialització d’Algèria, 1967-1989: una nova perspectiva d’economia estructural

Seguint el marc teòric de la Nova Economia Estructural, aquest article intenta explicar per què va fracassar l’estratègia d’industrialització d’Algèria durant el període 1967-1989. Basant- se en aquest enfocament, es demostra que, des de la seva independència, l’excessiu desenvolupament d’una estratègia de ràpida industrialització, que va prioritzar la indústria pesant i intensiva en capital, va violar el principi d’avantatge comparatiu, d’acord amb la dotació de factors d’Algèria, i va provocar distorsions en el mercat intern i una assignació inadequada d’uns recursos escassos. Simultàniament, per sustentar aquest model de desenvolupament, el govern algerià va dissenyar un sistema orgànic, encara que profundament distorsionat. Concloem que aquesta experiència va generar greus deficiències en l’estructura i la planificació industrial del país i va donar lloc a una estructura econòmica desequilibrada. L’estratègia d’industrialització d’Algèria, doncs, va ser decebedora pel que fa a resultats i impacte econòmics. Aquest fracàs es percep sovint com un dels principals orígens de la crisi política, social i econòmica a què s’enfronta el país des de fa més d’una dècada. Les nostres evidències suggereixen que el redisseny d’una estratègia de creixement i industrialització hauria de reflectir millor l’estructura de dotacions i el nivell de desenvolupament algerians. De fet, una de les millors maneres d’aconseguir que Algèria tingui un creixement econòmic elevat i sostingut és mantenir una coherència entre una economia de base àmplia i industrial i l’avantatge comparatiu del país.