Joan Maragall i Josep Palau i Fabre: de la paraula viva a la paraula vivent

Main Article Content

Tomàs Nofre
Josep Palau i Fabre (1917- 2008) és un lector atent i un estudiós profund de Joan Maragall: posa l'obra de Maragall a la base de la pròpia obra literària i en fa substrat ineludible. En concret, fa seva la teoria de la paraula viva i la porta a la pràctica, però també hi troba alguna important limitació; aleshores, com a creador, prova d’assumir aquesta limitació amb la intenció de dur la poètica maragalliana a un possible estadi següent. Constitueix un exemple d’aquesta dinàmica el recorregut que va del «Cant espiritual» (1910) de Maragall al «Cant espiritual» (1950) de Palau i Fabre.
Palabras clave
Joan Maragall, Palau i Fabre, «Cant espiritual», paraula viva, recepció poètica, living word, poetic reception

Article Details

Cómo citar
Nofre, Tomàs. «Joan Maragall i Josep Palau i Fabre: de la paraula viva a la paraula vivent». Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, n.º 3, pp. 33-40, https://raco.cat/index.php/Haide/article/view/284896.