Una lectura assagística de la trilogia maragalliana sobre la Setmana Tràgica

Amb motiu de la Setmana Tràgica, Joan Maragall va redactar tres articles en els quals expressava, sobre aquells fets, un punt de vista personal molt crític amb les classes dirigents. Per això, un dels articles fou censurat i un altre modificat. Al cap dels anys, el tríptic s’ha convertit en una de les obres més conegudes de Maragall i, en particular, en una de les mostres més importants de la seua prosa. Ací ens proposem adscriure els tres textos a la tradició de l’assaig, per mitjà de l’anàlisi concreta de cinc paràmetres: l’ús de la prosa (diferenciat de la poesia, la filosofia i el periodisme), el pacte autobiogràfic (que implica un distanciament de la ficció poètica), la funció social i el paper de l’intel·lectual (vinculats, sobretot, al cas Ferrer i Guàrdia), el predomini de l’argumentació (com a tipologia textual principal) i la construcció paratextual (tant del context original com de les edicions posteriors). Això ens permetrà perfilar línies d’estudi ja començades per altres investigadors i suggerir altres possibilitats d’anàlisi, sobretot algunes d’índole eminentment textual, com ara les estructures argumentatives o les estratègies retòriques.