Lluita d'imperis i dissort del poble català (1709-1710)

L'article estudia les converses de pau entre les potències aliades i Lluís XIV i Felip V durant 1709 i 1710. S'analitza com va ser la seva evolució des de que el monarca espanyol fou abandonat per tothom, els aliats, el seu avi i el Papa i gairebé expulsat del ceptre d'Espanya, fins que la diplomàcia de la Cort de Madrid, i del propi borbó, va fer capgirar la situació establint la independència respecte a França i oferint a la incipient burgesia anglesa avantatges comercials els quals no podien rebutjar, perquè, gràcies a elles, Anglaterra restaria com a nova potència emergent. El preu de tot això seria l'abandó per part dels anglesos dels interessos polítics del poble de Catalunya. És a dir, com en un any, Felip V va passar de ser pràcticament fora del seu tron a convertir-se, gairebé, en àrbitre de la situació internacional.