Re-orient(ar) la historia. Notas para una crítica euro/sinocéntrica

L'objectiu fonamental de la present contribució és revisar els principals trets de la producció del coneixement sobre Àsia Oriental, en general, i Xina, en particular, tant en l'acadèmia occidental com en la no-occidental, especialment pel que fa a l'activitat historiogràfica dels darrers segles. Sota els epígrafs Orient a Occident i Occident a Orient s'aborda l'evolució del paper exercit per aquestes construccions a les respectives zones, assenyalant l'orientalisme i el culturalisme com els principals paràmetres del coneixement. Els intercanvis i les influències mútues han quedat enfosquits pels paradigmes que sorgeixen del pensament il·lustrat i encara dominen la producció científica. L'èmfasi i l'exageració de les diferències dificulta una aproximació més equilibrada basada en la constatació de les semblances com a eix per a la comparació i per a l'elaboració d'unes ciències socials i unes humanitats menys euro/sino-cèntriques. Reorientar la història suposa repensar i reconstruir el pes d'Àsia i d'altres esferes no-occidentals en la seva pròpia especificitat i especialment en la seva interacció contínua amb Occident per anar més enllà del seu pretès protagonisme mundial que, malgrat les critiques en augment, encara domina la narració històrica dels nostres dies.