Crisis de las historiografías marxistas y últimas tendencias : ¿existe hoy una nueva historia social?

L'article analitza les causes de la crisi de les historiografies marxistes: predomini de la historiografia de catecisme, plantejament ideològic ahistòric d'endevinar el futur i (excepte poques excepcions) obsessió per estudiar només les classes baixes i no les societats en el seu conjunt. La crisi ha dut a alguns a seguir negant (seguint als filòsofs) que la història tingui caràcter científic (gir culturalista, que inclou la història narrativa i el gir lingüístic), mentre que altres historiadors, encara que no qüestionen aquest caràcter científic, de fet prescindeixen de qualsevol teoria de la història i rebutgen l'anàlisi dels vells aspectes econòmics-socials (nova història política, cientifisme i fragmentació de la història en múltiples especialitats). Però també ha sorgit una nova història social, que es caracteritza per entendre el social com el conjunt de la societat, per treballar de forma comparada per a descobrir les característiques comunes d'alguns fenòmens històrics que poden semblar diferents i perquè, encara que els seus autors puguin partir mentalment de l'esbós de la història de Marx, no veuen la necessitat de citar-lo en una investigació històrica de finals del XX i inicis del XX.