Trabajo esclavo en el imperio fascista de ultramar

L’Ultramar italià va ser el testimoni d'un racisme institucional particular, d'una política del racisme o del racisme polític, vinculat a les grans eleccions de la política colonial italiana, liberal i feixista. Les ètnies i les races han censades, descrites i inventades. La "política de les races " a Itàlia va ser precoç. Va ser una obra constant i sistemàtica, conscient de l'explotació de les diferències. La més petita de les potències colonials, el més petit i més breu dels imperis d'ultramar va aconseguir codificar normes i pràctiques que semblen sense proporció amb el seu imperi. L'afirmació que "italians són bones persones" no resisteix a un examen històric seriós. El sentiment pretès d'una dolçor i d'una humanitat que Itàlia exportava també on no havia de, ha estat reflectit en diverses històries populistes i nacionalistes. Precisament el racisme diari i difós i que prové de la massa de la societat colonial ens mostra que el mite «italiani brava gente» descobreix el seu caràcter ideològic i la invenció de la tradició.