Regards du dix-neuvième siècle sur le cinquième cavalier de l’Apocalypse. Les représentants en mission vus par les historiens (1795-1914)

Desprès de la caiguda de Maximilien Robespierre i per tal de combatre un discurs polític, econòmic i social favorable als més desprotegits, un relat històric i dramàtic és minuciosament elaborat. Un relat de bons i de dolents, de víctimes i de botxins. Un relat que compta amb la presència del cinquè genet de l’Apocalipsi entre els botxins, i que presenta com a víctimes els ciutadans “útils” i “instruïts” de la fi del segle divuit i les seves propietats. Aquest relat forjat entorn dels diputats enviats en missió sota la Convenció nacional serà contestat a mitjan segle dinou quan alguns historiadors allunyaran la màscara del cinquè genet de l’Apocalipsi del rostre dels representants en missió. El treball que presentem a continuació és un balanç historiogràfic de les diferents interpretacions emeses pels historiadors de la fi del segle divuit, del segle dinou i d’inicis del segle vint sobre el rol dels representants en missió.