Guerra, endeutamet municipal i reformisme borbònic

És sabut que les hisendes municipals catalanes visqueren durant l’antic règim en un estat d’endeutament quasi permanent. Ja a la baixa edat mitjana es produí una crisi generalitzada a causa del paper jugat per les hisendes municipals en el finançament de l’expansió de la corona catalanoaragonesa pel Mediterrani occidental.
El segle XVII marca un altre moment important: la Guerra dels Segadors (1640-1652), la guerra amb França (1652-1659) i un altre cop la guerra de finals de segle (de fet, Catalunya fou un camp de batalla pràcticament tota la segona meitat d’aquell segle). La Guerra de Successió marcarà una altra fita en aquest sentit, tant per les despeses de la guerra, en espècies o diners, com per les despeses d’ocupació posteriors. En aquest article es tracta d’estudiar el tema a partir de tres exemples, especialment el de la vila de Valls, de la qual disposem de dades concretes. I, en la mesura del possible, s’intenta explicar quins mecanismes implementaren les autoritats borbòniques per posar-hi remei i quins foren els seus resultats.