Sobre l’existència de la Quadra de Vilanova: Els contenciosos entre el monestir de Sant Cugat i els propietaris de la Torre Negra

La figura jurisdiccional de la «quadra» no ha estat gaire estudiada. Tot indica que la seva major presència es dona a Catalunya i especialment a la Catalunya Nova. A Sant Cugat durant l’edat moderna existeixen dues quadres: la de Canals i la de Vilanova. La primera, no discutida per ningú, depèn de l’abat del Monestir benedictí; la segona, se la disputen el paborde major del Monestir, senyor jurisdiccional de la vila i terme, i els diferents propietaris de la Torre Negra, centre de l’esmentada quadra. Una sentència del 1609 estipularà que la quadra de Vilanova és una jurisdicció mínima, sense capacitat per nomenar batlle jurisdiccional, malgrat la resistència mostrada pels Erill, els seus propietaris des de finals del segle XVI. A principis del segle XVIII tornaran els conflictes dels propietaris de la quadra, ara els marquesos de Rupit, i el paborde, i aquest cop també la Universitat de la vila, per motius bàsicament fiscals. El conflicte acabarà quan el Monestir, el 1728, compri la quadra al segon marquès de Rupit. Restarà a les seves mans fins a la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XIX.