Formació de persones aturades com a educadores agroambientals : anàlisi de narratives sobre la seva experiència en agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès (2010-2011)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article correspon al tercer capítol de la tesi “Agroecologia escolar, fonamentació teòrica i estudi de casos sobre el desenvolupament dels horts escolars amb el referent de l’agroecologia” presentada per l’autor i dirigida per l’autora d’aquest article el setembre del 2015 a la UAB, dins del programa de doctorat interuniversitari d’educació ambiental. Presentem un estudi realitzat en el marc del desenvolupament de l’agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès que s’enfoca en un actor concret i especial de la comunitat. Es tracta d’un grup de persones sense feina, en situació d’atur, que van participar durant sis mesos en l’experiència educativa d’agroecologia escolar, com a educadors/es agroambientals, tot donant suport als centres. La seva experiència es considera aquí com una formació pràctica que pretén desenvolupar competències en els àmbits de l’agroecologia, l’escolar i el laboral, i al final de la qual van produir uns textos descriptius i valoratius de la vivència. Aquest estudi realitza una anàlisi d’aquests textos des d’una doble perspectiva metodològica, la del comentari de text (Villanueva, 1989) i la de la teoria de la valoració (Kaplan, 2007), de manera que, juntament amb l’anàlisi del contingut, es valora també la forma del text. Amb això es pretén fer una anàlisi mes crítica que aprofiti els recursos lingüístics dels deu textos analitzats per conèixer l’experiència formativa viscuda per les persones en atur. L’interès d’aquesta és el context de crisi que pateixen alguns sectors de la comunitat i que l’agroecologia escolar pot acollir. El resultat és l’establiment dels diferents posicionaments davant dels àmbits de competències de l’agroecologia escolar segons l’autor/a de cada text i el seu context personal. Les conclusions ens permeten considerar en primer lloc les narratives com a elements molt interessants per a l’avaluació de processos en educació per a la sostenibilitat. També l’oportunitat i necessitat d’impulsar nous processos formatius amb persones de la comunitat en suport als projectes d’agroecologia escolar.
Article Details
Articles més llegits del mateix autor/a
- Germán Llerena del Castillo, Mariona Espinete Blanch, L’Agroecologia escolar com a transposició didàctica de l'agroecologia en el context de Sant Cugat del Vallès , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 46-47 (2015)
- Germán Llerena del Castillo, Mariona Espinet Blanch, Estudi documental sobre els desenvolupament dels horts escolars orientats per l'agroecologia escolar a Sant Cugat del Vallès (2007-2014) , GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: Núm. 46-47 (2015)