LA JOVENTUT EN EL NO-DO, ENTRE LA REACCIÓ I L’AMERICANITZACIÓ (1943-1975)

En aquest article s’aborda el pla del franquisme que, a través del Front de Joventuts i la Secció Femenina, pretenia controlar ideològicament els joves, en un intent reaccionari de frenar els aires de modernitat que havien circulat abans del 1936. Mentre per als nois es va proposar un model de vida campamental i premilitar, les noies quedaven circumscrites a l’esfera privada de la vida domèstica, tot sota un univers clarament religiós d’acord amb els principis del nacional-catolicisme. No obstant això, com que els Estats Units van ser els garants del règim franquista, es va produir un procés un xic paradoxal, en el sentit que l’americanització de la vida social espanyola –quelcom contrari als postulats defensats per la Falange, oposada al liberalisme capitalista i plutocràtic– va comportar que la cultura juvenil també fixés la seva atenció en les novetats que procedien d’Amèrica del Nord, un procés que es pot observar i documentar no només amb les imatges del NO-DO sinó també amb les del cinema.