UN PROJECTE IMPOSSIBLE DE LA MODERNITAT FRANQUISTA. BALLS TRADICIONALS I NO-DO

Aquest treball argumenta que el NO-DO, un projecte visual que combinava notícies i propaganda, reflectia la visió de la modernitat i el progrés que tenia el règim franquista. Per això, calia ubicar la tradició en un lloc específic i recrear la idea d'un origen comú a tots els espanyols. Els balls tradicionals, per tant, esdevingueren un element clau per a la construcció de la modernitat franquista, la identitat nacional i la cohesió social. Tot i això, també assenyalem que l'arxiu del NO-DO presenta silencis i omissions que poden revelar molt sobre la societat i la cultura de l'època. En aquest sentit, el NO-DO es converteix en un document històric que mostra que no hi ha un relat únic per a tothom, sinó que hi ha trossos d'identitats i ruïnes que es poden interpretar de diferents maneres. En conclusió, es convida el lector a reflexionar sobre la complexitat del NO-DO com a producte cultural i document històric, i com els balls tradicionals s'entrellacen amb la propaganda política en la construcció de la identitat nacional durant el franquisme.