UN PROJECTE IMPOSSIBLE DE LA MODERNITAT FRANQUISTA. BALLS TRADICIONALS I NO-DO
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest treball argumenta que el NO-DO, un projecte visual que combinava notícies i propaganda, reflectia la visió de la modernitat i el progrés que tenia el règim franquista. Per això, calia ubicar la tradició en un lloc específic i recrear la idea d'un origen comú a tots els espanyols. Els balls tradicionals, per tant, esdevingueren un element clau per a la construcció de la modernitat franquista, la identitat nacional i la cohesió social. Tot i això, també assenyalem que l'arxiu del NO-DO presenta silencis i omissions que poden revelar molt sobre la societat i la cultura de l'època. En aquest sentit, el NO-DO es converteix en un document històric que mostra que no hi ha un relat únic per a tothom, sinó que hi ha trossos d'identitats i ruïnes que es poden interpretar de diferents maneres. En conclusió, es convida el lector a reflexionar sobre la complexitat del NO-DO com a producte cultural i document històric, i com els balls tradicionals s'entrellacen amb la propaganda política en la construcció de la identitat nacional durant el franquisme.
Article Details
(c) 2023
Drets d'autor
L'autor/a conserva els drets. Creative Commons: Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
JOSÉ-LUIS ANTA FÉLEZ, Universidad de Jaén (UJA)
es Doctor en Antropología Social por la Universidad Complutense de Madrid (UCM) y Catedrático en la Universidad de Jaén (UJA), España. Es Vicedecano de Relaciones Internacionales, Relaciones Institucionales y Proyección Social de la Facultad de Trabajo Social. Es miembro del Action Cost Decolonial de la Unión Europea. Ha sido profesor visitante en universidades de Argentina, Chile, Colombia, Ecuador, Bolivia, México, Francia, EE.UU... Ha realizado trabajo de campo en diferentes comunidades de España y América Latina y en la actualidad trabaja en temas relacionados con etnografía, epistemología y género. Entre sus últimos libros se encuentran Segmenta antropológica. Un debate crítico con la Antropología Social española (2007), Fiesta, trabajo y creencia. Pensar Jaén desde la Antropología Social (2008), La performatividad, el laboratorio y el arte (2021, junto a Marc Montijano) y Crítica de la razón universitaria. Un manifiesto etnográfico de las bases simbólicas de un sistema de educación superior (2023).
Correo de contacto: jlanta@ujaen.es