LA FUNCIÓ SOCIAL DEL NO-DO. QUÈ SABRÍEM DE LA FIGURA DEL CINEASTA LUIS G. BERLANGA TAN SOLS A TRAVÉS DE LA COBERTURA OFICIALISTA?

Luis G. Berlanga (1921-2010) és reconegut, avui dia, com el cineasta espanyol més rellevant de la dictadura franquista, encara que, per contra, l'aparició de la seva obra al NO-DO va ser minoritària. Durant gairebé quatre dècades, el cèlebre noticiari va condicionar la història cultural d'Espanya projectant una informació basada en l'ideal de la censura, i que en el camp de la cinematografia va resultar especialment incisiu en els casos d’emblemàtics directors com ara Berlanga, Bardem o Saura. L'article planteja un recorregut pel cinema de Berlanga segons l'esbiaixada visió del NO-DO, comparant-ho amb les anàlisis ofertes per una sèrie de revistes especialitzades (Primer plano, Otro cine, Film ideal, Dirigido por…, etc.), que entre els anys 1950 i 1980 van cobrir el dèficit impulsat des de les institucions franquistes.