BREST I LA MISTIFICACIÓ DE LA GRAN GUERRA PATRIÒTICA
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article analitza les claus històriques i mistificacions de la pel·lícula La fortalesa de Brest (Alexander Kott, 2010). Després d'analitzar la memòria de la Gran Guerra Patriòtica en la historiografia i el context històric previ a la invasió alemanya de l'URSS, el juny de 1941, s'aborden els aspectes més rellevants d'una pel·lícula que recrea, amb portentós realisme, els fets que van protagonitzar els defensors soviètics de la fortalesa, després de la inesperada agressió nazi. Clar que també es posen en relleu, a través de les imatges, els trets d'una identitat russa configurada convenientment a través d'una sèrie de calculats oblits històrics, una èpica visual grandiloqüent i un heroisme sublimat molt reveladors sobre els trets d’un nacionalisme rus de sacrifici i entrega que (indirectament) aspira a configurar la Rússia actual.
Article Details
(c) 2023
Drets d'autor
L'autor/a conserva els drets. Creative Commons: Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
IGOR BARRENETXEA MARAÑÓN, Universidad Internacional de La Rioja (UNIR)
es Profesor de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR), Editor de la revista Film-Historia, e integrante del Grupo de Investigación Relaciones Transatlánticas en la Contemporaneidad y del Grupo Hispanofilia V. Miembro de la Asociación de Historia Contemporánea y la Asociación de Historia Actual, especializado en las relaciones entre cine e historia. Ha asistido a más de setenta jornadas y congresos a nivel nacional e internacional y ha intervenido también como ponente en congresos celebrados en España, Reino Unido, Irlanda y Portugal. También, ha publicado casi un centenar de artículos de investigación en diversas revistas especializadas y en obras colectivas. Entre sus libros se puede destacar Memoria, imagen e historia. La Segunda República en el cine de ficción (Laertes, 2023).
Correo de contacto: igor.barrenechea@unir.net
Articles més llegits del mateix autor/a
- Igor Barrenetxea Marañón, La otra cara del Sueño Americano vista en el cine , Filmhistoria online: 2004: Núm.: 2-3
- Igor Barrenetxea Marañón, Ser mujer en Arabia Saudí en La candidata perfecta (2019), de Haifaa Al-Mansour , Filmhistoria online: Vol. 30 Núm. 2 (2020)
- Igor Barrenetxea Marañón, La retirada soviética en LA ÚLTIMA MISIÓN EN AFGANISTÁN (2019), de Pavel Lungin , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 2 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, El origen de ETA en La línea invisible (TV, 2020), de Mario Barroso , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 1 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, Los norteamericanos y su manera de entender el mundo actual en la serie Jack Ryan (TV, 2018) , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 2 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, Compromiso y solidaridad humana en BAJO LAS ESTRELLAS DE PARÍS (2020), de Claus Drexel , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 2 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, El héroe de la Francia Libre: De Gaulle (2020), de Gabriel Le Bomin , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 1 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, Lecciones (in)humanas en la guerra yugoslava en QUO VADIS, AIDA? (2020), de Jasmila Zbanic , Filmhistoria online: Vol. 31 Núm. 2 (2021)
- Igor Barrenetxea Marañón, Vitoria, 3 de marzo (2018), de Víctor Cabaco , Filmhistoria online: Vol. 30 Núm. 1 (2020)
- Igor Barrenetxea Marañón, Llega la primavera árabe en Un diván en Túnez (2019), de Manele Labidj Labbé , Filmhistoria online: Vol. 30 Núm. 2 (2020)