BREST I LA MISTIFICACIÓ DE LA GRAN GUERRA PATRIÒTICA
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Aquest article analitza les claus històriques i mistificacions de la pel·lícula La fortalesa de Brest (Alexander Kott, 2010). Després d'analitzar la memòria de la Gran Guerra Patriòtica en la historiografia i el context històric previ a la invasió alemanya de l'URSS, el juny de 1941, s'aborden els aspectes més rellevants d'una pel·lícula que recrea, amb portentós realisme, els fets que van protagonitzar els defensors soviètics de la fortalesa, després de la inesperada agressió nazi. Clar que també es posen en relleu, a través de les imatges, els trets d'una identitat russa configurada convenientment a través d'una sèrie de calculats oblits històrics, una èpica visual grandiloqüent i un heroisme sublimat molt reveladors sobre els trets d’un nacionalisme rus de sacrifici i entrega que (indirectament) aspira a configurar la Rússia actual.
Article Details
(c) 2023
Drets d'autor
L'autor/a conserva els drets. Creative Commons: Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
IGOR BARRENETXEA MARAÑÓN, Universidad Internacional de La Rioja (UNIR)
es Profesor de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR), Editor de la revista Film-Historia, e integrante del Grupo de Investigación Relaciones Transatlánticas en la Contemporaneidad y del Grupo Hispanofilia V. Miembro de la Asociación de Historia Contemporánea y la Asociación de Historia Actual, especializado en las relaciones entre cine e historia. Ha asistido a más de setenta jornadas y congresos a nivel nacional e internacional y ha intervenido también como ponente en congresos celebrados en España, Reino Unido, Irlanda y Portugal. También, ha publicado casi un centenar de artículos de investigación en diversas revistas especializadas y en obras colectivas. Entre sus libros se puede destacar Memoria, imagen e historia. La Segunda República en el cine de ficción (Laertes, 2023).
Correo de contacto: igor.barrenechea@unir.net
Articles més llegits del mateix autor/a
- Igor Barrenetxea Marañón, El instante más oscuro , Filmhistoria online: Vol. 28 Núm. 1-2 (2018)
- Igor Barrenetxea Marañón, El imaginario de la Segunda República española en el cine de ficción (1940-2011) , Filmhistoria online: Vol. 29 Núm. 1-2 (2019)
- Igor Barrenetxea Marañón, El Cairo confidencial , Filmhistoria online: Vol. 29 Núm. 1-2 (2019)
- Igor Barrenetxea Marañón, Timbuktú (2014). La sociedad sometida a la Yihad , Filmhistoria online: 2017: Núm.: 2
- Igor Barrenetxea Marañón, FOXTROT (2017) , Filmhistoria online: Vol. 29 Núm. 1-2 (2019)
- Igor Barrenetxea Marañón, Sufrir y humanizar. El conflicto palestino-israelí en el cine de ficción , Filmhistoria online: 2014: Núm.: 2
- Igor Barrenetxea Marañón, Dunkerque (2017), de Christhoper Nolan , Filmhistoria online: 2017: Núm.: 2
- Igor Barrenetxea Marañón, Alumbrando la Transición a través del Cine en ¡Arriba Hazaña! (1978) de José María Gutiérrez Santos , Filmhistoria online: Vol. 30 Núm. 1 (2020)
- Igor Barrenetxea Marañón, Iniciación al yihadismo en El joven Ahmed (2019), de Jean-Pierre Dardenne y Luc Dardenne , Filmhistoria online: Vol. 30 Núm. 2 (2020)
- Igor Barrenetxea Marañón, Entre la historia, el cine y la memoria: Stalingrado (1992) , Filmhistoria online: 2012: Núm.: 1