Un tractat de còmput pasqual visigot transmès al final del llibre X de les «Etymologiae»

Article Sidebar

coberta del Faventia 46
PDF (Castellano)

Main Article Content

Inés Warburg
Universidad de Buenos Aires/CONICET
https://orcid.org/0000-0002-4360-5275

Un tractat inèdit amb fórmules per determinar les dates de pasqua cristianes a partir de la pasqua dels jueus és transmès per un conjunt de còdexs de les Etymologiae d’Isidor de Sevilla (Bern 224, Clm 4541, Montecassino 320, Groningen 8, Legnica 29, Stralsund 1072, Clm 14334, Ljubljana 16 i també Augsburg Cod. I.2.4° 14). Encara que el contingut no ofereix datacions concretes, l’addició mateixa al llibre X, juntament amb la sèrie d’inscripcions denominada Anthologia Isidoriana, permet vincular aquest còmput a una tradició textual produïda a l’Espanya visigoda cap a mitjan segle VII. El breu tractat constitueix un antecedent primitiu de l’homogeni corpus posterior, on emergeix directament i manifestament la particularitat hispànica de computar la pasqua cristiana d’acord amb els càlculs dels jueus.

Paraules clau
còmput pasqual , Etymologiae, pascha hebreorum , còmput visigot , edició crítica

Article Details

Com citar
Warburg, Inés. «Un tractat de còmput pasqual visigot transmès al final del llibre X de les “Etymologiae”». Faventia, 2024, vol.VOL 46, p. 45-62, doi:10.5565/rev/faventia.189.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

(c) Inés Warburg, 2024

Referències

BECK, J.W. (1895). «Observationes palaeographicae ad Isidorum Hispalensem». Mnemosyne 23, p. 270-86.

BISCHOFF, B. (1961). «Die europäische Verbreitung der Werke Isidors von Sevilla». En DÍAZ Y DÍAZ, M.C. (ed.). Isidoriana: Colección de estudios sobre Isidoro de Sevilla. León: Centro de Estudios San Isidoro, p. 317-44.

BISCHOFF, B. (1966). «Ein Brief Julians von Toledo über Rhythmen, metrische Dichtung und Prosa». En Mittelalterliche Studien. Ausgewählte Aufsätze zur Schriftkunde und Literaturgeschichte 1. Stuttgart: Hiersemann, p. 288-98.

BISCHOFF, B. (1998). Katalog der festländischen Handschriften des neunten Jahrhunderts (mit Ausnahme der wisigotischen). Teil 1: Aachen-Lambach. Wiesbaden: Harrassowitz.

BISCHOFF, B. (2004). Katalog der festländischen Handschriften des neunten Jahrhunderts (mit Ausnahme der wisigotischen), II. Laon-Paderborn. Wiesbaden: Harrassowitz.

BÜREN, V. von (2007). «La place du manuscrit Ambr. L 99 sup. dans la transmission des Étymologies d’Isidore de Séville». En FERRARI, M.; NAVONI, M. (eds.). Nuove ricerche su codici in scrittura latina dell’Ambrosiana. Atti del Convegno. Milano, 6-7 ottobre 2005. Milán, p. 25-44.

BRUGMANS, H. (1898). Catalogus codicum manu scriptorum Universitatis Groninganae Bibliothecae. Groninga: J.B. Wolters.

CARDELLE DE HARTMANN, C. (2014). «Uso y recepción de las Etymologiae de Isidoro». En CODOÑER, C.; FARMHOUSE ALBERTO, P. (eds.). Wisigothica. After M. C. Díaz y Díaz. Florencia: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, p. 477-502.

CODOÑER, C. (2012). «Transmisión y recepción de las Etimologías». En MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J.; DE LA CRUZ, O.; FERRERO, C. (eds.). Estudios de Latín Medieval Hispánico. Actas del V Congreso Hispánico de Latín Medieval, Barcelona, 7-10 de septiembre de 2009. Florencia: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, p. 5-26.

CODOÑER, C.; MARTÍN, J.C.; ANDRÉS, A. (2005). «Isidorus Hispalensis ep.». En CHIESA, P.; CASTALDI, L. (eds.). La trasmissione dei testi latini del Medioevo. Mediaeval Latin Texts and their Transmission 2. Florencia: SISMEL-Edizioni del Galluzzo, p. 274-417.

DE ROSSI, G.B. (1888). Inscriptiones Christianae urbis Romae septimo saeculo antiquiores (ICVR) 2, 1, Roma: Cuggiani.

ELFASSI, J. (2020). «Isidore of Seville and the Etymologies». En FEAR, A.; WOOD, J. (eds.). A Companion to Isidore of Seville. Companions to the Christian Tradition, 87. Leiden-Boston: Brill, p. 245-78. https://doi.org/10.1163/9789004415454_010

GEMOLL, W. (1900). Die Handschriften der Petro-Paulinischen Kirchenbibliothek zu Liegnitz. Liegnitz: Druck von Carl Seyffarth.

GLAUCHE, G. (1994). Katalog der lateinischen Handschriften der Bayerischen Staatsbibliothek München. Die Pergamenthandschriften aus Benediktbeuern. Clm 4501-4663. Catalogus codicum manu scriptorum Bibliothecae Monacensis. Series nova III, 1. Wiesbaden: Harrassowitz.

GÓMEZ PALLARÈS, J. (1991). «El cómputo eclesiástico en la España de la escritura visigótica a través de sus manuscritos y textos». En Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 461-68.

GÓMEZ PALLARÈS, J. (1999). Studia Chronologica. Estudios sobre manuscritos latinos de cómputo. Madrid: Ediciones Clásicas.

HAGEN, H. (1875). Catalogus codicum Bernensium (Bibliotheca Bongarsiana). Berna: Typis B.F. Haller.

HARDO, H. (2007). Lateinische mittelalterliche Handschriften in Quarto der Universitätsbibliothek Augsburg. Die Signaturengruppe Cod. I.2.4º und Cod. II.1.4º (Die Handschriften der Universitätsbibliothek Augsburg: Reihe 1. Die lateinischen Handschriften 3). Wiesbaden: Harrassowitz.

INGUANEZ, M. (1934). Codicum Casinensium manuscriptorum catalogus, 2.2 (Codd. 301-400). Montecasino.

KOS, M.; STELÈ, F. (1931). Srednjeveški rokopisi v Sloveniji. Ljubljana: Umetnostno-zgodovinsko društvo.

LINDSAY, W.M. (1911a). «The Editing of Isidore Etymologiae». CQ 5, p. 42-53.

LINDSAY, W.M. (1911b). Isidori Hispalensis episcopi Etymologiarum sive Originum libri XX. Oxford: E typographeo Clarendoniano.

MOSSHAMMER, A.A. (2008). The Easter Computus and the Origins of the Christian Era. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199543120.001.0001

PORZIG, W. (1937). «Die Rezensionen der Etymologiae des Isidorus von Sevilla. Vorbemerkung». Hermes 72 (2), p. 129-70.

REIFFERSCHEID, A. (1872). Bibliotheca Patrum Latinorum Italica 2, 3. (V-IX. Die Bibliotheken von Venedig, Florenz, Neapel, La Cava und Monte Cassino). Viena: In Commission bei Karl Gerold’s Sohn.

REYDELLET, M. (1966). «La diffusion des Origines d’Isidore de Séville au Haut Moyen Âge». MEFRA 78 (2), p. 383-437.

STAHL, I. (1994). Die Handschriften der Klosterbibliothek Frenswegen. Wiesbaden: Harrassowitz.

STEINOVÁ, E. (2022). «Bern, Burgerbibliothek, MS 224». https://db.innovatingknowledge.nl/#detail/M0043

UMANN, B.; EIFLER, M. (2021). «Stralsund, Stadtarchiv der Hansestadt Stralsund, HS 1072: Isidorus Hispalensis: Etymologiae, Computus paschalis, Anthologia Isidoriana». Handschriftenportal. https://handschriftenportal.de/search?q=HSP-53cdd605-b2e0-3c04-a9ce-2713f0f2ae86&hl

WARBURG, I. (2022). «La tradición manuscrita de la Anthologia Isidoriana». MLatJB 57 (1), p. 56-75. https://doi.org/10.36191/mjb/2022-57-1-2

WARNTJES, I. (2020). «Isidore of Seville and the Formation of Medieval Computus». En FEAR, A.; WOOD, J. (eds.). A Companion to Isidore of Seville. Leiden-Boston: Brill, p. 457-523. https://doi.org/10.1163/9789004415454_017

WUNDERLE, E. (2011). Die Handschriften aus St. Emmeram in Regensburg, Bd. 3, Clm 14261 - 14400, neu beschrieben von Friedrich Helmer unter Mitarb. von Hermann Hauke und Elisabeth Wunderle. Wiesbaden: Harrassowitz.