La tradició clàssica a «Volver al mundo»

González Sainz ha construït a Volver al mundo un espai literari mític emprant conscientment les fonts clàssiques, si ho jutgem per les nombroses coincidències que es poden trobar entre la novel·la i aquestes fonts. El propòsit d’aquest article és, d’una banda, identificar-ne les més rellevants i, de l’altra, mostrar el sentit que pot tenir el recurs a certs textos en una obra ambientada a la darreria del segle XX que, a més, no evita el realisme.