La Medea de Pasolini: utilitzar μῦθος καὶ σῆμα per denunciar la catàstrofe del món contemporani

Des del punt de vista de Pasolini, la tragèdia de Medea equival a la tragèdia del món contemporani i el cinema és la semiologia de la realitat. La seva Medea esdevé, així, un mite antic farcit de signes que requereixen la interpretació d’espectadors atents. L’objectiu d’aquest article és proposar interpretacions raonades basades en l’anàlisi minuciosa de les imatges i dels discursos verbals (lógoi) del guió de Pasolini, sempre des del coneixement de les explicacions donades pel mateix director publicades en entrevistes, articles i altres textos.