Un nou poema de Safo(P. Oxy. 1787 + P. Köln 21351)

Quan el 1922 va veure la llum el volum XV de la col·lecció The Oxyrhynchus Papyri, els seus editors, Arthur Hunt i Edgar Lobel, donaven a conèixer un seguit de fragments (finals de versos) de la poetessa de Mitilene que pertanyen al llibre quart de l’edició alexandrina i que en les edicions a l’ús (Lobel-Page, Voigt, Campbell) ocupen els núms. 58-86. Aquells fragments foren identificats com a pertanyents a Safo perquè els vs. 25-26 del fragment 58 V. són citats per Ateneu (XV 687b = fr. 79 Bgk.) Més recentment, des de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Colònia, Michael Gronewald i Robert Daniel han publicat uns papirs de principis del segle III a.C que completen els anteriors segments i menudalls oxirrinquites. Però no només els completen, sinó que permeten definir amb claredat el principi i el final d’un poema que avui amb certesa podem considerar complet. Així, el fragment 58 V. queda dividit en quatre parts independents, la tercera de les quals (els vs. 11- 22) configura un poema sencer.