Sobre els topònims acabats en –o d’algunes llegendes monetals ibèriques llevantines

L’autor exposa la possibilitat que les llegendes monetals ibèriques lauro [A.14], ilturo [A.11], eśo [A.17], baitolo [A.8], baŕkeno [A.6.11], ieśo [A.10.1], kaio [A.82], *auso [A.7] i *taŕako [A.6] procedeixin de temes en nasal d’una llengua indoeuropea de substrat.