Dissolució

Des de la revisió de diversos projectes escènics on l’autor ha participat entre 2000 i 2021, es proposa una reflexió sobre el vincle que s’estableix entre el concepte d’autoria i els processos i models de producció actuals. Des de l’autoria, ¿és encara possible aconseguir una trobada d’imaginacions, propera a l’enamorament, amb els receptors de l’obra escènica? ¿Fins a quin punt és necessari reivindicar hui una creació intersubjectiva per poder aprofundir en la complexitat de la realitat actual i evitar l’abducció dels mecanismes del mercat? ¿Convé trobar models de creació que, a més de ser col·lectius, no acceleren les recerques d’investigació ni aspiren a resultats comercials? Aquestes són algunes de les preguntes que l’autor es planteja a partir de la seua dissolució com a creador individual en processos compartits amb altres creadors, col·lectius o comunitats, on es poden barrejar també professionals i persones habitualment exclosos de l’escenari. Aquesta dissolució potencia, d’alguna manera, la idea central d’aquesta comunicació: tota obra hauria de ser una trobada de veus.