Teatre en vers al segle xxi?

A partir de la pròpia experiència com a traductor de textos teatrals, l’autor reivindica —i il·lustra amb exemples— la conveniència de mantenir la forma versificada quan es tradueix per a l’escena un original escrit en vers, amb el convenciment que el vers, lluny de ser un simple ornament, potencia el gaudi estètic i l’eficàcia en la recepció del text, mentre que l’opció per la prosa ja está condemnada de bon començament a empobrir-lo i afeixugar-lo.

També fa un repàs als criteris versificadors que caracteritzen el teatre anglès elisabetià i el teatre francès neoclàssic, juntament amb les estratègies que s’han seguit per traslladar aquest teatre a altres llengües, èpoques i cultures.