Antinòmies al teatre realista d’avui: una crítica des de la perspectiva d’una teoria sobre l’afectivitat

Segons el llibre de recent publicació Lob des Realismus (Elogi del realisme) de Bernd Stegemann, el teatre postdramàtic ha caigut en el parany de posicions postestructuralistes i postmodernes i malauradament no ha aconseguit emprendre la tasca del realisme. L’autor sosté que en teatre la restitució de la mimesi constitueix el processament realista d’un material, assolit amb l’ajuda de l’anàlisi dialèctica dels seus continguts i el seu context històric. El present article aborda les posicions fonamentals d’aquesta crítica, paradigmàticament il·lustrada pel muntatge de René Pollesch Kill your Darlings de l’any 2012, oposant-s’hi des de la teoria de l’afectivitat a partir de reflexions d’un altre crític de la postmodernitat, Fredric Jameson. La crítica de Stegemann, entonada en nom del realisme, s’assimila en base a un model de realisme diferent i es tradueix en una valoració diametralment oposada del paradigma Kill your Darlings de Pollesch que davant la teoria de Jameson sembla ser un muntatge teatral notablement realista. El seu èxit entre crítics i espectadors, així com l’enfocament afectiu-teòric que es presenta, xoca amb la posició de Stegemann, i continua essent incert però interessant, ni que sigui per motius epistemològics, si i de quina manera es poden reconciliar ambdues perspectives.