Revisió de la pedagogia en la formació d’escenògrafs al segle XXI

El títol d’aquest treball encapçala una reflexió analítica i comparativa sobre quina hauria de ser la formació de l’escenògraf avui. Revisa el model pedagògic que actualment s’està desenvolupant a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de l’Institut del Teatre de Barcelona i d’altres centres formatius d’escenografia a partir de contraposar el concepte escenogràfic tradicional, de comprensió constructiva i interpretativa, a un d’estètica performativa i postmodern. La tesi defensa que actualment les metodologies i els coneixements que estem utilitzant en la majoria de centres de formació en escenografia estan en decalatge amb la concepció de l’escena contemporània.
Habitualment, les metodologies que s’apliquen en la formació de l’escenògraf encara es fonamenten massa en estratègies de disseny
que bàsicament tenen en compte el sentit geomètric i interpretatiu de l’escenografia. Es tracta d’una concepció d’origen modern. Aquest fet implica que, entre altres coses, en la formació es deixin de banda conceptes d’espacialitat no interpretatives i restin marginals concepcions performatives com l’atmosfera. Al mateix temps, l’actual escenògraf en formació, poc en contacte amb les tècniques de comunicació que proporcionen els mitjans de comunicació de masses o l’art digital, perd la
possibilitat d’enriquir la seva narrativitat mitjançant estratègies que ja fa molt de temps que han estat validades per l’escena i l’art contemporani.
L’article vol establir els fonaments conceptuals i metodològics que ajudin a actualitzar el model pedagògic en la formació dels escenògrafs del segle xxi.