El Motif Writing o Symbolisation du mouvement dansé, una eina per a la composició coreogràfica

Des del moment que Rudolf von Laban va presentar i publicar Kinetography Laban/ Labanotation l’any 1928, els seus deixebles no
han parat de difondre-la amb l’ajut d’aplicacions diverses.
A mitjan anys seixanta del segle passat Valerie Preston-Dunlop, una deixeble de Von Laban, va proposar un apropament estructural sobre
l’anàlisi del moviment dansat anomenat Motif Writing. A partir de l’alfabet gràfic de Von Laban, Preston-Dunlop va posar a punt un sistema
simbòlic en el qual només s’escriuen els elements essencials del llenguatge de Laban. Un cop inscrits, aquests elements permeten
una interpretació múltiple i plural a partir d’un referent escrit comú. Darrerament, aquest sistema ha estat anomenat Symbolisation
du mouvement dansé per Jacqueline Challet-Haas a França. Tant per als coreògrafs com per als ballarins, és important establir un mapa de dades a fi de reflexionar sobre els passos que s’han fet durant el procés compositiu. Aquesta capacitat és inherent a la ment humana, la qual pot utilitzar des d’una edat primerenca conjunts de signes simbòlics. La ment humana tampoc no té dificultats a l’hora descriure l’espai a partir de mapes. Ambdues capacitats intervenen en l’ús del Motif Writing. Els símbols ajuden a concretar la memòria de l’estructura de la composició
gràcies al suport visual. D’aquesta manera, la composició i la interpretació coreogràfiques, un àmbit desposseït sovint d’una pràctica de notació pròpia, es veuen enriquides per una eina de documentació, de reflexió i de recerca. En aquest sentit, si bé el teatre i la música tenen la paraula escrita i la notació musical com a textualitats per descriure l’acció, el Motif Writing com a text de la coreografia pot relacionar-se amb els altres texts i participar en una cartografia del fet escènic.