L’episodi de la “bufetada” i la carta de l’extrema dreta (febrer i abril de 1976).

Cadascú neix biològicament en una any concret, però pot arribar a néixer com a subjecte actiu de la història coetània i general en un any d’alta densitat de fets. La mare em va portar al món el 1954; la societat catalana i espanyola de 1976 em feu participar com a jove de la Transició. Quina febre activista i de contradiccions aquell any, amb el cadàver de Franco encara calent... Per a fer-se’n càrrec del grau de reacció de l’extrema dreta o “búnker” a les mobilitzacions per “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Automia” exhumo dos episodis personals —potser avui pintorescos però llavors motiu de profundes pors familiars— que considero memòria individual i font primària.