Ús formal del català a la Catalunya Nova els anys 1154 i 1173?: Reflexions metodològiques sobre lingüística històrica i sociolingüística

L'any 1975 Sebastià Mariner presentà dos documents (de 1154 i 1173), sorprenentment redactats en català, enfront del llatí d'ús universal. Hom hi delimitava els termes de Siurana (reconquerida el 1153). Per a ell, la substitució de llengua s'explicava perquè, entre els signants, hi havia uns sarraïns que, si no sabien llatí, entenien el romanç que parlava la gent i podien signar sense reserves un text en català. Nogensmenys, els documents adduïts per Mariner no eren originals, sinó còpies tardanes. Bé que la manca d'autenticitat invalidava la proposta, a mi m'ha dut a una reflexió metodològica sobre la validesa relativa de les còpies tardanes, que, sota certes condicions, poden acomplir una útil funció informativa (amb una excepció: no serveixen en absolut per a conèixer el romanç de l'època dels documents originals). Tanmateix, si aquesta nova constatació accentua la invalidesa de la proposta, també hi detectem alÚS guns indicis que farien creure que els originals avui desapareguts podien haver estat redactats en català. No n'hi ha, emperò, cap prova material fefaent.