Noms de plantes en occità de la Vall d'Aran. Les delegacions de la farigola i el timó de muntanya

El gascó pirinenc oriental —on s'inclouen les varietats de la Vall d'Aran— ha estat objecte de nombroses publicacions on sovint apareixen designacions de vegetals. Tanmateix, també és freqüent que aquests mateixos treballs presentin llacunes i contradiccions, fins al punt que rarament podem establir catàlegs detallats i exhaustius de les formes usades en determinades zones o localitats. Amb dades de vint anys d'enquestes dialectològiques a la mà (que un dia ens han de permetre arribar a l'objectiu d'un nou atles lingüístic aranès), aquest article vol explicar i determinar la distribució territorial de les designacions corresponents a dos referents vegetals: les del timó (o farigola) i el serpoll (o timó de muntanya). En el primer cas conviuen apeŀlacions autòctones i d'altres d'importades. En el segon es pot observar, a més, una realització africada fora de les poblacions on -[tʃ] (<-ll') és regular. Entenem que són només un parell d'exemples que iŀlustren l'existència de diferències geolingüístiques dins d'aquell petit país de muntanya i la necessitat de fer-ne una radiografia fitonímica profunda.