Els derivatsromànics de parēre i sĭmĭlare en català antic: confluència sinonímica i sintàctica

Aquest article té com a objectiu estudiar la confluència sinonímica i sintàctica dels
derivats dels verbs llatins parēre i sĭmĭlare en català antic. Aquesta anàlisi comprén les
variants formals: parer, aparer, paréixer, aparéixer i semblar, ressemblar, assemblar.
L'estudi es basa en una anàlisi completa del corpus CICA (segles xiii-xvi). Es mostra la
polisèmia dels verbs estudiats i es delimita quins són els significats que permeten la sinonímia
i l'aparició en les mateixes construccions sintàctiques. Aquestes dades se sotmeten
a una anàlisi quantitativa que permet posar de manifest que són els derivats de parēre els
que predominen en les estructures impersonals i atributives, i el derivats de sĭmĭlare
els que s'imposen en les intransitives. Encara que algun autor ha suggerit una influència
de l'occità per explicar la vitalitat del verb semblar en els primers segles, el nostre treball
mostra que és més adequat parlar de diferències geosinonímiques.