Pragmatismo frente a castigo El enfrentamiento de partisanos, gobiernos de unidad nacional y aliados por el papel de l a industria automovilística tras la Segunda Guerra Mundial

Després de la Segona Guerra Mundial, els processos de depuració econòmica als països feixistes
europeus, així com en els estats col·laboradors, van diferir entre ells. L'estudi de la seva
articulació a Itàlia, Alemanya i França mostra que la presència de grups locals i nacionals
partisans o de resistència va suposar un major èmfasi en defensa de la justícia punitiva i a favor
d'imposar un càstig als que havien actuat amb l'enemic i com l'enemic. D'altra banda, els governs
d'unitat o els governs militars d'ocupa ció que els aliats van articular a Alemanya van ser més laxos
quant a aquests procediments es refereix i van tirar de pragmatisme, per no afectar les elits
econòmiques i així avançar en la recuperació d'Europa.

La lectura creuada d'historiografia sobre la justícia transicional i sobre reconstrucció europea en
la postguerra, temes que normalment apareixen per separat, ens permet observar com les classes
dirigents no estaven disposades a perdre l'impuls d'una indústria auxiliada pel feixisme quan
podia ser út il per la reconstrucció. El pensament pragmàtic i estratègic es va imposar davant
qualsevol esforç sistemàtic de càstig, revisió o desindustrialització. Després, les tècniques de
proteccionisme agressiu es van implantar en els tres països per afavorir els productors i treure
profit del seu desenvolupament.