Els goigs del cos i el fenomen del «dolç calfred»: una aportació husserliana

El meu assaig examina l’innovador concepte d’euaparició del cos que la fenomenòloga sueca Kristin Zeiler va proposar per descriure les situacions de l’experiència en què la corporalitat es dona com a «grata, fàcil, bona». Zeiler partia del plantejament general de Drew Leder segons el qual el mode dominant de presència del cos en l’experiència és més aviat la seva «absència», la transparència fenomènica que el fa passar inadvertit. L’article revisa i discuteix la tipologia que Zeiler ofereix d’aquestes aparicions propícies i ocasionals en què la corporalitat trenca la seva discreció habitual. Però en aquest context d’anàlisi proposo recórrer als coneguts fenòmens d’agitació del cos enmig de l’entusiasme estètic, de calfred somàtic per l’admiració intensa o davant la notícia feliç. En situacions semblants en què el cos hauria de romandre desatent, ignorat, el «dolç calfred al pit» que Husserl sotmet a consideració en els Studien zur Struktur des Bewusstseins aboca una llum misteriosa sobre la participació del cos, no tan discreta, en la dinàmica de l’experiència intencional.