Les converses canviants: els «nous» Diàlegs filosòfics (1771) de Moses Mendelssohn

Main Article Content

Guillem Sales Vilalta

Aquest article ofereix la traducció al català del tercer dels Diàlegs filosòfics (Philosophische Gespräche) de Moses Mendelssohn, segons la nova versió que Mendelssohn en publicà el 1771. El treball constitueix la continuació de la traducció integral dels Diàlegs en la seva versió original (1755), la qual fou publicada a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia de l’any 2022, dins l’article «Leibnizianisme crític, spinozisme encobert?: Els Philosophische Gespräche (Diàlegs filosòfics, 1755) de Moses Mendelssohn» (Sales Vilalta, 2022). La reedició de 1771 afecta principalment el tercer diàleg, mentre que la resta de l’obra roman essencialment inalterada. La present traducció té, per tant, els objectius següents: completar l’accés del públic lector català a la totalitat dels Diàlegs filosòfics i mostrar l’evolució editorial i conceptual d’aquest text.

Paraules clau
Moses Mendelssohn, Diàlegs filosòfics, Leibniz, Voltaire, el millor dels mons possibles

Article Details

Com citar
Sales Vilalta, Guillem. «Les converses canviants: els “nous” Diàlegs filosòfics (1771) de Moses Mendelssohn». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 267-78, doi:10.5565/rev/enrahonar.1694.
Biografia de l'autor/a

Guillem Sales Vilalta, Instituto de Filosofía. CSIC

Guillem Sales Vilalta és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2022). Des de desembre de 2024 treballa com a investigador postdoctoral en el programa Juan de la Cierva al Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC. Anteriorment, ha treballat com a investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona sota la supervisió del professor Salvi Turró i com a investigador postdoctoral en el Maimonides Centre for Advanced Studies (Universität Hamburg), finançat per la DFG. Al seu torn, ha estat investigador visitant en el Seminar für Philosophie de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg i a l’Institut für Philosophie de la Universität Potsdam.

Referències

BARBER, William H. (1955). «Leibniz in France». A: The Philosophy of Leibniz, vol. 1. Nova York: Garland.

BAUMGARTEN, Alexander (2024). Metafísica. Traduït i editat per Gualterio Lorini. Milà: Bompiani.

LEIBNIZ, Gottfried Wilhelm (1969). Essais de Théodicée. París: Garnier-Flammarion.

MACGARRY, Daniel (1955). The Metalogicon of John Salisbury: A Twelfth-century Defense of the Verbal and Logical Arts of the Trivium. Berkeley: University of California Press.

MACOR, Laura A. (2013). Die Bestimmung des Menschen (1748-1800): Eine Begriffsgeschichte. Stuttgart-Bad Cannstatt: Frommann-Holzboog. Forschungen und Materialien zur deutschen Aufklärung II, 25.

MASON, Haydn (1992). Candide: Optimism Demolished. Boston: Twayne Publishers.

MENDELSSOHN, Moses (1971). Gesammelte Schriften. Jubiläumsausgabe, vol. 1. Stuttgart-Bad Cannstatt: Frommann-Holzboog.

MENDELSSOHN, Moses (1997). Philosophical Writings. Nova York: Cambridge University Press.

POLLOK, Anne (2010). Facetten des Menschen: Zu Moses Mendelssohns Anthropologie. Hamburg: Meiner.

POPKIN, Richard H. (1966). «Leibniz and the French Sceptics». Revue Internationale de Philosophie, 20, 76/77(2/3), 228-248.

ROBERTSON, John M. (ed.) (1964). Characteristics of Men, Manners, Opinions, Time, vol. 2. Indianapolis i Nova York: Bobbs Merrill.

SALES VILALTA, Guillem (2022). «Leibnizianisme crític, spinozisme encobert?: Els Philosophische Gespräche (Diàlegs filosòfics, 1755) de Moses Mendelssohn». Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 33, 95-140.

SHAFTESBURY, Anthony Ashley Cooper (1980). Ein Brief über den Enthusiasmus: Die Moralisten. Traduït per Max Frischeisen-Köhler, amb una introducció de Wolfgang H. Schrader. Hamburg: Felix Meiner Verlag.

TURNBULL, Henry W. (ed.) (1959). The Correspondence of Isaac Newton: 1661-1675, vol. 1. Londres: London University Press.