El gaudi del cos a «L’ésser i el no-res», de Jean-Paul Sartre, i a «El fenomen eròtic», de Jean-Luc Marion

En l’obra de Jean-Luc Marion i Jean-Paul Sartre, el fenomen eròtic ocupa un lloc central en la descripció de les relacions humanes, particularment en relació amb el gaudi corporal. Aquest article busca, en primer lloc, analitzar, en L'ésser i el no-res, el significat que Sartre atribueix al gaudi físic, carnal i amorós, a partir de la primacia atorgada a l’esperança d’un «gaudi d’ésser». No obstant això, atès que aquest últim es revela com un gaudi impossible, sembla també posar en qüestió la possibilitat dels gaudis carnals i amorosos, els quals pressuposen la possessió de l’altre. En un segon moment s’examinarà, des del fenomen eròtic, de Marion, la viabilitat d’un gaudi eròtic que transcendeixi la noció de possessió de l’altre i que no es derivi d’un desig d’ésser. Aquesta anàlisi planteja interrogants clau, com ara: és el gaudi carnal, en la concepció de Marion, un mitjà per coincidir amb l’altre més enllà de l’ésser i de qualsevol idea de possessió? Permet la manifestació recíproca de les identitats dels amants superar l’aporia de la intersubjectivitat present en el Sartre de L'ésser i el no-res?