La gènesi de la pulsió sexual en Freud tenint en compte la fenomenologia de Husserl

Article Sidebar

portada de la revista
PDF (Castellano)

Main Article Content

Pau Pedragosa Bofarull
Universitat Oberta de Catalunya
https://orcid.org/0000-0002-5929-5806

En aquest article desenvolupem una interpretació del text Tres assajos sobre teoria sexual, de Freud, des del punt de vista de la fenomenologia genètica dels instints de Husserl. La clau i idea directriu d’aquesta lectura consisteix a entendre les anàlisis freudianes de la sexualitat infantil com una recerca eidètica de la pulsió en general. L’objectiu de l’article és mostrar amb detall com Freud arriba per mitjans psicoanalítics a determinar un concepte de pulsió sexual infantil afí al concepte fenomenològic d’instint en el nivell infantil o genèticament primari en Husserl: un impuls innat i cec que només busca la satisfacció o el plaer sensorial. Al llarg del text veurem algunes afinitats i, fins i tot, coincidències notables entre la teoria de les pulsions en Freud i la fenomenologia dels instints en Husserl. Més enllà d’aquestes afinitats, tots dos autors difereixen radicalment en la concepció del paper de les pulsions en la definició de l’ésser humà. Dediquem la conclusió a explicar aquesta diferència.

Paraules clau
fenomenologia genètica , psicoanàlisi, sexualitat infantil , instint, cos viscut, autoerotisme, autoafecció, Rudolf Bernet, Jean Laplanche

Article Details

Com citar
Pedragosa Bofarull, Pau. «La gènesi de la pulsió sexual en Freud tenint en compte la fenomenologia de Husserl». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 81-100, doi:10.5565/rev/enrahonar.1654.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Pau Pedragosa Bofarull, 2025

Biografia de l'autor/a

Pau Pedragosa Bofarull, Universitat Oberta de Catalunya

Pau Pedragosa Bofarull és arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya-ETSAB), llicenciat i doctor en Filosofia (Universitat de Barcelona). Les seves àrees de recerca són la filosofia, la fenomenologia, l’estètica i la psicoanàlisi freudiana. Ha publicat una trentena d’articles i capítols de llibres acadèmics especialitzats en fenomenologia del cos, de l’espai, de l’art i de l’arquitectura. Ha estat membre investigador de sis projectes de recerca competitius. Té experiència docent universitària a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), a l’Escola d’Arquitectura de la UIC i a diferents escoles d’art i disseny de Barcelona (EINA, IED). Ha estat professor convidat al College of Architecture and Urban Planning (Tongji University-Xangai, la Xina). Actualment és professor col·laborador en els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Referències

BERNET, Rudolf (2020). Force, Drive, Desire: A Philosophy of Psychoanalysis. Evanston: Northwestern University Press. Versión original: Force-Pulsion-Desir: Une autre philosophie de la psychanalyse. París: Librairie philosophique J. Vrin, 2013.

FERNÁNDEZ BEITES, Pilar (2025). «El placer-sensación en el marco del instinto sexual y el amor vital». Enrahonar, 75, 101-118. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1662

FREUD, Sigmund (1972). Tres ensayos sobre teoría sexual. Madrid: Alianza Editorial.

GÓMEZ, Carlos (2021). Freud y su obra. Génesis y constitución de la Teoría Psicoanalítica. Madrid: Alianza editorial.

HART, James G. (1998). «Genesis, Instinct, and Reconstruction: Nam-In Lee’s Edmund Husserl’s Phänomenologie der Instincte». Husserl Studies, 15, 101-123. https://doi.org/10.1023/A:1006064431666

HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Zweites Buch: Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. Editado por M. Biemel. Husserliana, IV. Den Haag: Martinus Nijhoff. Versión española: Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro Segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre constitución. México: Fondo de Cultura Económica, 20142.

HUSSERL, Edmund (1973). Zur Phänomenologie der Intersubjektivität. Texte aus dem Nachlass. Dritter Teil: 1929-1935. Editado por I. Kern. Husserliana XV. La Haya: Martinus Nijhoff.

HUSSERL, Edmund (2006). Späte Texte über Zeitkonstitution (1929-1934). Die C-Manuskripte. Editado por D. Lohmar. Husserliana - Materialien VIII. Dordrecht: Springer.

HUSSERL, Edmund (2008). Die Lebenswelt: Auslegungen der vorgegebenen Welt und ihrer Konstitution. Texte aus dem Nachlass (1916-1937). Editado por R. Sowa. Husserliana XXXIX. Dordrecht: Springer.

HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins. Teilband II: Gefühl und Wert. Texte aus dem Nachlass (1896-1925). Editado por U. Melle y Th. Thomas Vongehr. Husserliana XLIII. Dordrecht: Springer.

KRETSCHEL, Verónica y OSSWALD, Andrés (2017). «El olvido en la fenomenología de Husserl: Dos fenómenos límite». Phenomenological Studies: Revista da Abordagem Gestáltica, 23(3), 317-325. https://doi.org/10.18065/RAG.2017v23n3.6

LAPLANCHE, Jean (1970). Life and death in Psychoanalysis. Baltimore: The Johns Hopkins University Press. Versión española: Vida y muerte en psicoanálisis. Traducción de M. Horne. Buenos Aires: Amorrortu, 1973.

LAPLANCHE, Jean y PONTALIS, Jean-Bertrand (2004). Diccionario de psicoanálisis. Barcelona: Paidós.

LEAR, Jonathan (1990). Love and its Place in Nature: A Philosophical Interpretation of Freudian Psychoanalysis. Nueva York: The Noonday Press.

LEAR, Jonathan (2005). Freud. Nueva York: Routledge.

LEE, Nam-In (2020). «Instinct». En: DE SANTIS, Daniele; HOPKINS, Burt y MAJOLINO, Claudio (eds.). The Routledge Handbook of Phenomenology and Phenomenological Philosophy. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003084013-23

MENSCH, James (1997). «Instincts — A Husserlian Account». Husserl Studies, 14(3), 219-237. https://doi.org/10.1023/A:1006078602134

MORAN, Dermot (2017). «Husserl’s Layered Concept of the Human Person: Conscious and Unconscious». En: LEGRAND, Dorothée y TRIGG, Dylan (eds.). Unconsciousness between Phenomenology and Psychoanalysis. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-55518-8_1

OSSWALD, Andrés (2014). «El concepto de pasividad en Edmund Husserl». Areté: Revista de Filosofía, 26(1), 35-51. Recuperado de https://revistas.pucp.edu.pe/index.php/arete/article/view/9275/9688

QUEPONS, Ignacio (2021). «Estructuras intencionales del sentimiento y del instinto». En: SERRANO DE HARO, Agustín (ed.). Guía Comares de Husserl. Granada: Comares.

SERRANO DE HARO, Agustín (2016). Paseo filosófico en Madrid: Introducción a Husserl. Madrid: Trotta.

SERRANO DE HARO, Agustín (ed.) (2021). Guía Comares de Husserl. Granada: Comares.

WALTON, Roberto (2002). «Instintos, generatividad y tensión en la fenomenología de Husserl». Natureza Humana, 4(2), 253-292. Recuperado de https://pepsic.bvsalud.org/pdf/nh/v4n2/v4n2a01.pdf