Del plaer a la felicitat: l’estratificació emocional segons Max Scheler i la crítica de Michel Henry

Max Scheler va incloure, en la seva descripció de la vida afectiva humana, la idea que aquesta està estratificada i que cada sentiment és viscut com a pertanyent a un determinat nivell de profunditat emocional. Això permet distingir tipus de sentiments, tant positius com negatius, que es diferencien qualitativament per la seva major o menor pregonesa, des del plaer i el dolor sensibles fins a la felicitat i la desesperació, passant per l’alegria i la tristesa, etc. Aclarirem la manera en què Scheler justifica fenomenològicament aquesta teoria acudint especialment a la dada de la major o menor «intimitat» subjectiva del sentiment. Finalment, oferirem una primera avaluació de la crítica que va fer Michel Henry de la doctrina de l’estratificació emocional assenyalant algunes imprecisions en la seva exposició d’aquesta doctrina i els problemes inherents a la seva pròpia alternativa.