Cos i experiència de goig: apunts fenomenològics

Article Sidebar

portada de la revista
PDF (Castellano)

Main Article Content

Ariela Battán Horenstein
Universidad Nacional de Córdoba

Aquest treball té per objectiu descriure l’experiència de goig en el context ofert per la fenomenologia de la corporeïtat i de l’afectivitat. Tenint en compte les limitacions metodològiques per a l’aprehensió del fenomen, es presenta una comparació entre dolor i goig amb l’objectiu de mostrar les semblances i les diferències estructurals entre tots dos i s’extreuen quatre notes distintives que caracteritzen l’experiència de goig encarnat: espacialitat estesa i unitària; qualitat física pura; intencionalitat dispersa i intensitat relativa i durada. Seguint Merleau-Ponty i Zeiler, es considera el cos viscut com a potència desdiferenciadora que apareix en l’experiència de goig encarnat.

Paraules clau
fenomenologia, afectivitat, experiència, subjetivitat encarnada

Article Details

Com citar
Battán Horenstein, Ariela. «Cos i experiència de goig: apunts fenomenològics». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2025, vol.VOL 75, p. 19-39, doi:10.5565/rev/enrahonar.1656.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Ariela Battán Horenstein, 2025

Biografia de l'autor/a

Ariela Battán Horenstein, Universidad Nacional de Córdoba

Ariela Battán Horenstein és membre de la Carrera de l’Investigador Científic del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET) en la categoria d’investigadora independent i professora a la Facultat de Filosofia i Humanitats de la Universitat Nacional de Córdoba, Argentina. Dirigeix un grup de recerca dedicat a l’estudi de la fenomenologia i és membre del projecte internacional Fenomenologia del cos i experiència de goig (REF-PID2021-123252NB-10, Ministeri d’Indústria, Economia i Competitivitat, Espanya). És autora de nombroses publicacions sobre fenomenologia de la corporalitat, l’emoció, la dansa i la cognició encarnada. Actualment desenvolupa una recerca sobre la perspectiva fenomenològica de les emocions en l’obra de Merleau-Ponty.

Referències

BATTÁN HORENSTEIN, Ariela (2021). «El cuerpo como teatro: Fenomenología y emociones». Eidos, 35, 207-235. Recuperado de https://rcientificas.uninorte.edu.co/index.php/eidos/article/view/12431/pdf_711

CRESPO, Mariano (2022). «The Phenomenology of Joy: A Case Study in Emotional Intentionality». En: STEINBOCK, Anthony (ed.). Phenomenology and Perspectives on the Heart, Contributions to Phenomenology, 117. Cham: Springer, 213-227. https://doi.org/10.1007/978-3-030-91928-3_11

DEPRAZ, Natalie (2012). «Delimitación de la emoción: Hacia una fenomenología del corazón». Investigaciones Fenomenológicas, 9, 39-68. https://doi.org/10.5944/rif.9.2012.743

GAOS, José (2010). «La caricia». En: SERRANO DE HARO, Agustín. Cuerpo vivido. Madrid: Encuentro, 53-85.

GENIUSAS, Saulius (2014). «The Subject of Pain: Husserl’s Discovery of the Lived-Body». Research in Phenomenology, 44, 384-404.

HUSSERL, Edmund (1997). Ideas relativas a una fenomenología pura y a una filosofía fenomenológica. Libro segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre la constitución. México: UNAM.

HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins: Teilband II. Gefühl und Wert Texte aus dem Nachlass (1896-1925). Cham: Springer.

JOHNSON, Matthew Kuan (2020). «Joy: A review of the literature and suggestions for future directions». The Journal of Positive Psychology, 15(1), 5-24. https://doi.org/10.1080/17439760.2019.1685581

LARISON, Mariana (2017). «Presentación: El problema de la pasividad». En: MERLEAU-PONTY, Maurice. La institución – La pasividad. Notas de cursos en el Collège de France (1954-1955). II. El problema de la pasividad: el sueño, el inconsciente, la memoria. Barcelona: Anthropos, V-XI.

LEDER, Drew (1990). The Absent Body. Chicago: University of Chicago.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1945). Phénoménologie de la Perception. París: Gallimard, 2012.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1968). Résumés de Cours: Collège de France, 1952-1960. París: Gallimard.

QUEPONS, Ignacio (2014). «El temple de ánimo y los horizontes de la vida corporal: Esbozo de una sistematización fenomenológica». Anuario Colombiano de Fenomenología, 7, 53-72.

RATCLIFFE, Matthew (2005). «The feeling of being». Journal of Consciousness Studies, 12, 43-60.

RICOEUR, Paul (1949). Philosophie de la Volonté. París: Aubier.

SERRANO DE HARO, Agustín (2015). «Un nuevo ensayo en fenomenología del dolor». Ápeiron: Estudios de Filosofía, 3. Monográfico sobre filosofía y fenomenología, 129-135. Recuperado de http://hdl.handle.net/10261/188775

SERRANO DE HARO, Agustín (2019). «Espacialidad y dolor: Meditaciones fenomenológicas». Isegoría: Revista de Filosofía Moral y Política, 60, 103-121.

SERRANO DE HARO, Agustín (2025). «Los gozos del cuerpo y el fenómeno del “dulce escalofrío”: una aportación husserliana». Enrahonar, 75, 41-57. https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.1590

SHEETS-JOHNSTONE, Maxine (2009). The Corporeal Turn: An Interdisciplinary Reader. Exeter: Imprint Academic.

SLABY, Jan (2008). «Affective Intentionality and the Feeling Body». Phenomenology and the Cognitive Sciences, 7, 429-444. https://doi.org/10.1007/s11097-007-9083-x

STRASSER, Stephan (1977). Phenomenology of Feeling: An Essay on the Phenomena of the Heart. Pittsburgh. Duquesne University Press.

SUMMA, Michela (2020). «Joy and happiness». En: SZANTO, T. y LANDWEER, H. (eds.). The Routledge Handbook of Phenomenology of Emotions. Londres y Nueva York: Routledge, 416-425.

SUMMA, Michela (2024). «An Affect “That Shudders Me”: An Approach to Husserl’s Phenomenology of Joy». Husserl Studies, 40, 263-285. https://doi.org/10.1007/s10743-024-09348-w

VENDRELL FERRAN, Íngrid (2022). «Emotions and Sentiments: Two distinct forms of affective intentionality». Phenomenology and Mind, 23, 20-142. https://doi.org/10.17454/pam-2301

ZARRILLI, Phillip (2004). «Toward a Phenomenological Model of the Actor’s Embodied Modes of Experience». Theatre Journal, 56(4), 653-666.

ZEILER, Kristin (2010). «A phenomenological analysis of bodily self-awareness in the experience of pain and pleasure: On dys-appearance and eu-appearance». Medicine, Health Care and Philosophy, 13(4), 333-342. https://doi.org/10.1007/s11019-010-9237-4

ZIRIÓN QUIJANO, Antonio (2020). «Cuerpo y afectividad en los Estudios acerca de la estructura de la conciencia de Husserl». Revista Filosófica de Coimbra, 29(57), 201-220. https://doi.org/10.14195/0872-0851_57_11