El benefactor i la federació. Notes sobre «Participar del món», d'Hannah Arendt

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

Javier Moscoso-Cala
Universitat de Barcelona
https://orcid.org/0000-0002-8013-7351

Participar del món es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca Aufbau: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. Participar del món no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a Aufbau i de les actes del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942.

Paraules clau
amor mundi, pària, qüestió jueva , Palestina, autoemancipació

Article Details

Com citar
Moscoso-Cala, Javier. «El benefactor i la federació. Notes sobre “Participar del món”, d’Hannah Arendt». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2021, vol.VOL 67, p. 249-57, doi:10.5565/rev/enrahonar.1339.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Javier Moscoso-Cala, 2021

Biografia de l'autor/a

Javier Moscoso-Cala, Universitat de Barcelona

Javier Moscoso Cala és graduat en Filosofia per la Universitat de Sevilla. Ha cursat el Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la Universitat de Barcelona, on fa el seus estudis de doctorat. La seva tesi doctoral busca pensar com es pot plantejar la qüestió d'allò humà i la seva representació a partir de les reflexions sobre la vulnerabilitat de les filòsofes Judith Butler i Adriana Cavarero. El juny de 2021 va coordinar el cicle Vulnerabilitat i Representació en el Cinema del Perú, Xile, Argentina y Colòmbia, organitzat pel Col·lectiu d'Estudis Llatinoamericans de Barcelona (CELAB) i en col·laboració amb el Màster d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat «Desposesión y violencia. Un problema para pensar lo humano en bioética», Revista Iberoamericana de Bioética 16 (2021), 1-10, <https://doi.org/10.14422/rib.i16.y2021.005>. <https://orcid.org/0000-0002-8013-7351>

Referències

ARENDT, Hannah (1976). «Preface to Part One: Antisemitism». En: The Origins of Totalitarianism. Nueva York: Mariner, p. XI-XVI.

ARENDT, Hannah (2020). Participar del món: escrits 1941-1945. Edición a cargo de Stefania Fantauzzi. Traducción de Anna Soler Horta y Edgar Straehle. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner.

BIRULÉS, Fina (2003). «La memoria de la muchacha tracia: mujeres y Filosofía». Clepsydra. Revista de Estudios de Género y Teoría Feminista, 2, 7-12.

BIRULÉS, Fina (2019). Hannah Arendt: llibertat política i totalitarisme. Barcelona: Gedisa.

BUTLER, Judith (1992). «Contingents Foundations: Feminism and the Question of “Postmodernism”». En: Judith BUTLER y Joan WALLACH SCOTT (ed.). Feminist Theorize the Political. Nueva York: Routledge, 1-21.

BUTLER, Judith (2006). Precarious Life: The Powers of Mourning and Violence. Nueva York: Verso.

BUTLER, Judith (2009). Frames of War: When Is Life Grievable? Nueva York: Verso.

BUTLER, Judith (2018). Notes Toward a Performative Theory of Assembly. Cambridge (MA): Harvard University.

CAVARERO, Adriana (2009). Horrorismo: nombrando la violencia contemporánea. Rubí: Anthropos.

CAVARERO, Adriana (2013). Inclinazioni: critica della rettitudine. Milán: Raffaello Cortina.

CAVARERO, Adriana (2019). Democrazia sorgiva: note sul pensiero politico di Hannah Arendt. Milán: Raffaello Cortina.

FANTAUZZI, Stefania (2003). «Pensar el mundo y actuar en el mundo: del mal radical a la banalidad del mal en el pensamiento de Hannah Arendt». Lectora: Revista de Dones i Textualitat, 9, 125-134. Recuperado de https://www.raco.cat/index.php/Lectora/article/view/212516

FANTAUZZI, Stefania (2006). «La relación entre guerra y política en Hannah Arendt». En: Rosa RIUS GATELL (ed.). Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino (1914-1989). Barcelona: Universitat de Barcelona, 115-130.

FANTAUZZI, Stefania (2020). «La llibertad no és cap regal». En: ARENDT, Hannah. Participar del món: escrits 1941-1945. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 7-38.

GUARALDO, Olivia (2020). «Arendt, i bisogni, la felicità», Aut Aut, 386, 111-133. Recuperado de http://hdl.handle.net/11562/1021945

GUARALDO, Olivia y BERNINI, Lorenzo (ed.) (2009). Differenza e relazione: l’ontologia dell’umano nel pensiero di Judith Butler e Adriana Cavarero. Verona: Ombre Corte.

JIMÉNEZ JAÉN, Marta Esther (2003). «El género del profesorado: el caso de las profesoras universitarias». Clepsydra. Revista de Estudios de Género y Teoría Feminista, 2, 71-102.

MARCHART, Oliver (2007). Post-Fundational Political Thought: Political Difference in Nancy, Lefort, Badiou and Laclau. Edimburgo: Edinburgh University.

STRAEHLE, Edgar (2017). Claude Lefort: la inquietud de la política. Barcelona: Gedisa.