El passeig com a mètode filosòfic
Article Sidebar
Main Article Content
Aquest article presenta la relació entre la filosofia i l'activitat de passejar, recollida ja per alguns autors antics i reviscuda amb més força en la nostra època. S'hi examina com diversos filòsofs han descrit aquesta relació i han intentat transmetre-la mitjançant diverses concepcions d'aquesta, des dels que menys vinculen el passeig amb l'activitat reflexiva fins als que ho fan amb més rigor i profunditat. A més, s'hi analitza si aquestes concepcions poden contribuir a la construcció d'un mètode filosòfic pedestre més específic, susceptible de ser aplicat amb rigor. En segon lloc, s'hi exposen i s'hi defineixen una sèrie de criteris sistemàtics defensant una concepció integral del passeig com a mètode filosòfic, és a dir, valorant tot el que pot aportar a la filosofia. Finalment, es conclou que aquest mètode no pot pertànyer a una branca filosòfica especialitzada, sinó a tota recerca i formació filosòfica.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
(c) Diego Clares, 2021
Diego Clares, Universidad de Murcia
Diego Clares és doctor en Filosofia per la Universitat de Múrcia. La seva recerca s'ha centrat en l'ètica del nord-americà Henry David Thoreau, de qui ha traduït diversos textos que estan disponibles al seu blog <https://thoreauencastellano.com>. Ha investigat la filosofia de Thoreau en relació amb qüestions mediambientals, socials i polítiques, i actualment analitza la seva concepció de la filosofia i de l'intel·lecte. També investiga sobre filosofia de la religió i el pensament oriental. Ha publicat «Vida y wilderness: Actualidad de la ética medioambiental thoreauviana», Ágora: Papeles de Filosofía, 2018, 37(2). <https://orcid.org/0000-0002-3538-3107>
ARISTÓTELES (349 a. n. e.). Ética nicomáquea: Ética eudemia. Madrid: Gredos, 1993.
ARISTÓTELES (350 a. n. e.). Acerca del alma. Madrid: Gredos, 1978.
BAUDELAIRE, Charles (1863). «Le peintre de la vie moderne». En: Œuvres complètes de Charles Baudelaire. III: L’art romantique. París: Michel Lévy frères, 1868.
BENJAMIN, Walter (1982). El libro de los pasajes. Madrid: Akal, 2007.
CARERI, Francesco (2016). Pasear, detenerse. Barcelona: Gustavo Gili.
CASADO DA ROCHA, Antonio (2016). «La práctica caminante-desobediente como arte público independiente». Efímera Revista, 7 (8), 1-8.
COROMINAS, J. y PASCUAL, J.A. (1980a). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. I. Madrid: Gredos.
COROMINAS, J. y PASCUAL, J.A. (1980b). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. III. Madrid: Gredos.
DIÓGENES LAERCIO (240). Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.
GROS, Frédéric (2009). Andar, una filosofía. Barcelona: Taurus, 2018.
KESSLER, Mathieu (1999). El paisaje y su sombra. Barcelona: Idea Books, 2000.
KLUGE, Friedrich (1881). Etymologisches Wörterbuch der deutschen Sprache. Berlín: Walter de Gruyten, 1999.
SCHELLE, Karl Gottlob (1802). El arte de pasear. Edición de Federico L. Silvestre. Madrid: Díaz & Pons, 2013.
SEBASTIÁN YARZA, Florencio I. (1998). Diccionario Griego Español. Vol. II. Barcelona: Sopena, 1999.
SOLNIT, Rebecca (2000). Wanderlust: Una historia del caminar. Madrid: Capitán Swing, 2015.
THOREAU, Henry David (1854). «Walden». En: The Writings of Henry David Thoreau. II. Boston: Houghton Mifflin & Company, 1906.
THOREAU, Henry David (1862). «Walking». En: The Writings of Henry David Thoreau. V: Excursions and Poems. Boston: Houghton Mifflin & Company, 1906.
TORREGROZA LARA, Enver Joel (2008). «Del viajero al turista: Estética y política del paisaje urbano». Desafíos, 19, 71-103.
WALSER, Robert (1917). El paseo. Madrid: Siruela, 2009.