Marcuse i Heidegger: notes biogràfiques a partir de l’epistolari

Main Article Content

Peter-Erwin Jansen

L’article següent vol contribuir a fer una reconstrucció de la vida de Herbert Marcuse, centrada principalment en la seva dificultosa relació amb Martin Heidegger entre els anys 1927 i 1947. Basant-se en la seva correspondència inèdita, que es troba avui a l’Arxiu Marcuse de la Universitat de Frankfurt, l’escrit repassa els estadis més importants de la seva formació intel·lectual: els seus primers estudis, que culminen en el treball sobre la novel·la de l’artista alemany, l’intent de fer una lectura marxiana d’Ésser i temps, les dificultats per habilitar-se sota la tutela de Heidegger, l’acostament a l’institut de recerca social de Frankfurt, el seu exili després de l’auge del nazisme i la ruptura definitiva amb Heidegger finalitzada la Segona Guerra Mundial.

Paraules clau
biografia, Marcuse, Heidegger, correspondència inèdita

Article Details

Com citar
Jansen, Peter-Erwin. “Marcuse i Heidegger: notes biogràfiques a partir de l’epistolari”. Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, vol.VOL 62, pp. 21-38, https://raco.cat/index.php/Enrahonar/article/view/351719.
Biografia de l'autor/a

Peter-Erwin Jansen, Hochschule Koblenz | University of Applied Sciences

Peter-Erwin Jansen (Zell, 1957) va estudiar Filosofia, Sociologia, Estudis alemanys i Política a Frankfurt del Main amb Jürgen Habermas i Axel Honneth. Des de 2009 és professor de la Universitat de Ciències Aplicades al Departament de Ciències Socials de Coblença. És director de la International Herbert Marcuse Society (IHMS, Secció Europea) i marmessor de les obres de Herbert Marcuse i Leo Löwenthal, de les quals ha publicat fins ara sis volums: Marcuse, Herbert: Feindanalysen. Über die Deutschen. Einleitung Detlev Claussen. Erweiterte Neuauflage, Springe, 2007; Marcuse, Herbert: Herbert Marcuse’s 1974 Paris Lectures at Vincennes University. Introducció de Sarah Surak. Epíleg de Douglas Kellner, Kansas City, 2015; Marcuse, Herbert: Kapitalismus und Opposition. Vorlesungen zum eindimensionalen Mensch (editat amb L. Doppler i A. Neupert-Doppler), 2017; Kracauer / Löwenthal: In steter Freundschaft. Briefwechsel. 1921–1966, Springe, 2003; Leo Löwenthal: «Die Weltrevolution steht um die Ecke - Leo Löwenthal en Heidelberg», a: Bitterol / Schlaudt / Schöbel (eds.): Intellektuelle en Heidelberg 1910–1933. Ein Lesebuch, Heidelberg, 2014; «Die Doppelfunktion literarischer Werke: Ideologiekritik und Utopie», a: Estelmann / Zegowitz: Literaturwissenschaften en Frankfurt am Main, 1914–1945, Göttingen, 2017. Ha impartit conferències en nombroses universitats dels Estats Units, el Brasil i Alemanya.