La mala consciència de l'èxit. Apunts sobre la Viena moderna i l'estètica de Theodor W. Adorno

Aquest article pretén examinar com algunes de les premisses establertes en la Dialécticade la il · lustració, i desenvolupades per Theodor W. Adorno en la seva posterior teoria estètica, enfonsen les seves arrels en el panorama cultural del cap de siècle vienès. Es mostrarà com la ruptura entre l'art d'avantguarda i el gust del públic, convertit en consumidor, havia estat ja expressada per l'escriptor satíric Karl Kraus, així com per l'arquitecte Adolf Loos i els compositors de la Segona Escola de Viena. La paradoxa que resideix en la realització d'un art dirigit a un públic que ha rebutjar i la conseqüent «mala consciència» davant l'èxit de l'artista modern, vol ser el nucli argumental d'aquest article.