L’estètica hermenèutica i els seus crítics. Sentit, comunicació i negativitat

Aquest article presenta alguns esculls, objeccions i límits que ha de conèixer una teoria estètica que defensi la idea de l’art com a comunicació d’un sentit. Per fer-ho, reconstruiré el debat sobre l’experiència estètica generat a Alemanya a partir dels anys seixanta, des d’Adorno fins avui, prenent com a fil conductor les crítiques dirigides a l’hermenèutica. Les problemàtiques principals entorn de l’art que hi apareixeran seran la de la mimesi i representació, la de la veritat, la de l’analogia entre experiència quotidiana i experiència estètica i la del concepte de percepció estètica. Aquest apropament pres des de la literatura crítica a l’hermenèutica ens ofereix també un apropament i una valoració de les propostes teòriques concretes més recents sobre l’experiència estètica, com les de Sonderegger, Kern i Rebentisch.