L'U. Una història de família

El fals problema de l'U. Les nocions connexes d'ordre i d'unitat es troben presents ja en el pensament quodidià. Un moble tan familiar com un armari ofereix un feix de suggerències metafísiques sobre les coses, el lloc de les coses i els noms dels llocs de les coses. Agustí pensava probablement en l'armari de la seva mare quan proposà la seva bella definició d'ordre: ordo est parium disparium que rerum suo cuique loco tribuens dispositio.
Filosòficament, l'U comparegué amb agressivitat menyspreadora; pretengué tiranitzar l'enter camp de l'ésser i del pensament. Una oportuna execució dramatica de Plató, l'anomenat “parricidi de Parmènides”, restituí a l'U la seva retirada amb un armari ben endreçat. El gran avenc metafísic de Plató fou l'establiment de la indefugible correlativitat dels grans metaconceptes d'unitat i de pluralitat, ells mateixos un cas de l'essencial relativitat dels conceptes metafísics en general.
Plató procedeix a aplicar la seva doctrina lògico-metafísica a l'explicació racional del món físic, adduint els conceptes correlatius de límit i de il·limitat. Tenim un resum d'aquest intent en la descripció de la filosofia platònica de la natura en el llibre de la Metafisica d'Aristòtil. D'acord amb Plató, els únics conceptes limitats que som capaqos d'aplicar al món sensible són nocions matemàtiques. Aleshores, l'estructura lògico-metafísica de les ciències físiques està composta únicament i exclusivament de nocions aritmètiques i geomètriques.
L'U hipostàtic de les filosofies religioses. L'U com a absolut, bandejat pel darrer Plató, reaparegué en les filosofies religioses del neoplatonisme, tipològicament connectades amb la gnosi filosòfica. Trobem especulacions molt abstractes sobre l'U en els Vedas, en el gnosticisme cristià, en el neoplatonisme tarda. La terminologia transcendentista i apofàtica d'aquests moviments filosòfics ofereix sorprenents paral·lelismes. Tots ells, nogensmenys, estan d'acord en la definitiva inefabilitat de l'U. Hem de recorrer, doncs, a l'expedient platònic: ja que no som capaços de parlar de l’U, parlarem del fill de I'U. El fill de I'U, l'U encarnat, tingué un naixement terrenal i una historia temporal. Car el protógonos de l'U és el metre, el patró fonamental del sistema mètric decimal.
L'U-relació del sistema mètric decimal. L'any 1790, l'Acadèmia de les Ciències de París decidí l'establiment d'un patró decimal per a les mesures de longitud. Les mesures sobre el terreny del meridià entre Dunkerke i Barcelona foren confiades als astrònoms Délambre i Méchain. Aquest realitzà el seu treball topogràfic en terres de Catalunya i del Llenguadoc entre els anys 1792 i 1798. Al mes de juny del 1799 l'Assemblea Nacional diposità el patró del metre nou nat als Arxius de la República. El metre començà de mesurar tota cosa, mentre ell mateix romania incommensurable per definició.