En la nit d’un no-saber: Derrida sobre la llibertat

Jacques Derrida no va escriure mai un llibre sobre la «llibertat». Aquesta paraula apareix molt rarament en els seus escrits fins a finals dels anys vuitanta; des d’aleshores, Derrida la va emprar cada cop més, però amb cautela. En aquest article, em proposo mostrar que podem rastrejar un pensament de la llibertat tot al llarg de l’obra de Derrida i que aquest pensament descriu una trajectòria singular des de la llibertat subjectiva de la història humanista de la vida fins a la llibertat presubjectiva de la vida simbòlica. Amb aquesta finalitat, primer exploraré la lectura desconstructiva primerenca que Derrida ofereix de la concepció de la llibertat subjectiva que sustenta els discursos filosòfics i biològics moderns sobre allò vivent. En segon lloc, em centraré en la concepció de la llibertat de l’altre que Derrida veu implicada en la màquina simbòlica de la decisió sobirana. El punt d’inflexió d’aquesta trajectòria, argumentaré, és l’elaboració, feta per Derrida a finals dels anys vuitanta, d’una experiència de llibertat com a no-saber que es neutralitza amb la llibertat subjectiva i sobirana i, tanmateix, l’excedeix.