La COVID-19, quan la tragèdia esdevé oportunitat. A la recerca d’una bioètica inclusiva

En aquest article reflexionarem sobre la situació de les persones amb diversitat funcional en temps de COVID-19. Aquesta pandèmia actual ha comportat una tragèdia sanitària, social, laboral, educativa i econòmica. Si partim d’un primer escenari en el qual, ja de per si mateix, aquest grup social està marginat i sofreix discriminació sistemàtica constantment, tot això s’agreuja davant una situació tan particular com la que ha creat aquesta pandèmia. Ha estat necessari establir criteris de priorització en l’atenció a pacients. Així, el dret universal a la salut ha deixat de ser «tan universal», alhora que es pot haver convertit en el contrari a un dret. Els protocols i els criteris d’actuació pot ser que vulnerin o violin els drets humans de les persones amb diversitat funcional o amb altres diversitats. És fonamental que es constitueixi una nova línia de recerca-acció des de la diversitat funcional en el camp de la bioètica, la qual, denunciada com a no neutral, necessita una reconstrucció. Perquè això sigui possible, les persones amb diversitat funcional hem d’intervenir en el disseny d’aquests criteris i protocols sociosanitaris, encara que només podrem participar-hi si se’ns reconeix la nostra diferència des de la dignitat inherent i intrínseca. La teoria del reconeixement de la diversitat serà condició indispensable per al desenvolupament d’una bioètica inclusiva. I des d’aquest reconeixement podrem realitzar una distribució i una redistribució (molt millor) justa i equitativa, a més d’ètica.