Emergència sanitària: dos marcs de deliberació

Article Sidebar

PDF (Castellano)

Main Article Content

M.ª Teresa Lopez de la Vieja de la Torre
Universitat de Salamanca
David Rodríguez-Arias Vailhen
Universitat de Granada

L’Organització Mundial de la Salut ha admès que l’accés a l’atenció sanitària s’ha vist seriosament afectat per la COVID-19. El seu impacte ha forçat a distribuir els recursos i a establir prioritats que siguin justificables. Un informe del Ministeri de Sanitat espanyol ha reiterat la importància de l’ètica en aquest situació, i altres entitats han fet recomanacions per als professionals de la salut. No resulta senzill prendre decisions en situacions d’escassetat sobrevinguda; tampoc arribar a l’equilibri entre els principis d’equitat i eficiència. L’objectiu de l’article és considerar aquests nivells: (1) la presa de decisions en situació d’emergència sanitària, (2) el marc dels principis, amb l’equitat per a la distribució i l’eficiència per a la gestió dels recursos, i (3) la deliberació com a procés apropiat per a la solució de conflictes, perquè afavoreix la transparència i la rendició de comptes en les polítiques públiques, inclosa la política sanitària.

Article Details

Com citar
Lopez de la Vieja de la Torre, M.ª Teresa; Rodríguez-Arias Vailhen, David. «Emergència sanitària: dos marcs de deliberació». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2020, vol.VOL 65, p. 37-46, doi:10.5565/rev/enrahonar.1299.
Biografies de l'autor/a

M.ª Teresa Lopez de la Vieja de la Torre, Universitat de Salamanca

M.ª Teresa López de la Vieja de la Torre es catedrática emérita de Filosofía Moral en la Universidad de Salamanca. Profesora adjunta del Departamento de Bioética de la Universidad Case Western Reserve, Cleveland. Vocal del Comité de Bioética de la Universidad de Salamanca, vocal del Comité de Ética de la Diputación de Salamanca. Investigadora principal de Proyectos de I+D. Algunas de sus publicaciones son: Principios morales y casos prácticos (Madrid, Tecnos, 2000); Ética y literatura (Madrid, Tecnos, 2003); La mitad del mundo: Ética y crítica feminista (Salamanca, Universidad de Salamanca, 2004); Bioética y ciudadanía (Madrid, Biblioteca Nueva, 2008); La pendiente resbaladiza: La práctica de la argumentación moral (Madrid, Plaza y Valdés, 2011); Bioética y literatura (Madrid, Plaza y Valdés, 2013); «Bioethics & Internet», en Ten Have, H. (ed.), Encyclopedia of Global Bioethics (Dordrecht, Springer, 2015, p. 1-12, DOI: 10.1007/978-3-319-05544-2_257-1); además, ha editado Bioética: Presente futuro (Madrid, Plaza y Valdés, 2019).

David Rodríguez-Arias Vailhen, Universitat de Granada

David Rodríguez-Arias Vailhen es investigador Ramón y Cajal en la Universidad de Granada, subdirector de la Unidad Científica de Excelencia FiloLab-UGR (Área de Ética, Departamento de Filosofía I) y vocal del Comité de Bioética de Andalucía. Se doctoró en Filosofía Moral y en Ética Médica (Universidad de Salamanca y Universidad París Descartes). Sus investigaciones se han centrado en la bioética clínica (final de la vida, trasplantes) y global, la neuroética y la ética de la investigación, y tienen un enfoque analítico y empírico. Publicaciones recientes: «Examining Public Trust in Categorical versus Comprehensive Triage Criteria», The American Journal of Bioethics, 20 (7), 106-109 (27 de julio de 2020); «Death determination and clinicians’ epistemic authority», The American Journal of Bioethics, 20 (6), 44-47 (22 de mayo de 2020); «How Do People Use ‘Killing’, ‘Letting Die’ and Related Bioethical Concepts?: Contrasting Descriptive and Normative Hypotheses», Bioethics (13 de enero de 2020), y «The Dead Donor Rule as Policy Indoctrination», The Hastings Center Report (25 de diciembre de 2018).