Vulnerabilitat i deliberació en temps d’epidèmia

L’epidèmia de COVID-19 ens enfronta amb una situació sense precedents en què descobrim la nostra vulnerabilitat de maneres variades i dramàtiques. Emparats en la poderosa tecnologia de què disposem, observem ara, tanmateix, la nostra enorme penúria en no poder donar una resposta adequada a l’amenaça a la nostra salut i a la nostra supervivència. La fragilitat que patim es fa palesa en diferents àmbits: la vulnerabilitat de la nostra condició corporal i mortal, que ens obliga a refugiar-nos en el confinament aïllant-nos d’un medi que ha esdevingut hostil i on també descobrim la nostra flaquesa psicològica; la vulnerabilitat de les situacions de major desvaliment, que posen en evidència la debilitat dels sistemes socials i sanitaris per protegir els qui es troben en una condició més delicada; la vulnerabilitat dels sistemes de gestió de recursos, que afronten la presa de decisions més complexa tractant de preservar la justícia, i el que podríem denominar la vulnerabilitat moral, ja que es posa en qüestió la nostra capacitat de manejar entorns deliberatius per resoldre adequadament els conflictes de valors. Cal revisar aquests entorns de vulnerabilitat per explicar com la realitat de la pandèmia ens obliga a revisar i a desenvolupar una ètica a l’altura de les circumstàncies.